Resultats de la cerca frase exacta: 109
|
31.
Documentació jurídica. La interlocutòria. Identificació del jutjat o del tribunal
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En aquest apartat es fa constar la identificació del jutjat o el tribunal que emet el document. [...]
|
|
32.
Documentació jurídica. La provisió. Dades del jutjat o del tribunal
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
En aquest apartat es fa constar la identificació del jutjat o el tribunal que dicta la resolució. [...]
|
|
33.
suplicatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la condició prèvia per a procedir contra el diputat. Prec que adreça un jutge inferior a un de superior o a un tribunal perquè executi diligències que cauen fora del seu territori. El jutjat degà de Tortosa ha tramitat un suplicatori al Tribunal Suprem per a poder [...]
|
|
34.
metge 2 metgessa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adscrit a un jutjat. metge intern Metge que fa feina en un hospital i hi resideix d'una manera més o menys fixa. Muller del metge. Peix de la família dels ofídids, de cos comprimit i molt allargat, de 20 a 30 centímetres de llargada, sense escates sobre el cap, amb les aletes [...]
jutge2 jutgessa
|
|
35.
jutge 2 jutgessa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa. Ésser bon jutge en matèria d'art. A Sardenya, cap suprem d'un jutjat. En l'antiguitat hebraica, líder polític o religiós del poble abans de l'establiment de la reialesa. Muller d'un jutge. [...]
|
|
36.
judici
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de jutjar; l'efecte. Donar algú el seu judici sobre una cosa. Quin judici n'has format, d'aquest llibre? judici final Judici universal. judici temerari Judici inconsiderat. judici universal Judici en què, segons la Bíblia, tothom serà jutjat a la fi del món. [...]
|
|
37.
magistrat jutge | magistrada jutgessa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Persona amb categoria de magistrat que s'encarrega d'un jutjat. [...]
|
|
38.
'Dona mirant el mar' (peu de foto) / Gerundi en oracions amb el verb elidit
Font
Fitxes de l'Optimot
quadre)
Tres avions creuant el cel. (peu de foto)
L'acusat sortint del jutjat. (peu de foto)
[...]
|
|
39.
cita o citació?
Font
Fitxes de l'Optimot
citació del jutjat.
Així, en una frase com ara Les cites d'aquell llibre estan farcides d'errors cal substituir el mot cita per citació: Les citacions d'aquell llibre estan farcides d'errors.
[...]
|
|
40.
de camí a, de camí cap a o camí de?
Font
Fitxes de l'Optimot
excursionistes van camí del cim.
Ens avisaran quan vagin de camí cap al jutjat.
D'altra banda, quan es vol indicar que algú recorre un camí es fan servir les expressions fer camí, posar-se en camí, estar en camí, anar de camí, entre moltes altres. Per exemple:
Com que hi volen arribar de dia, els [...]
|
jutge2 jutgessa
1 1 m. i f. [AD] [DR] [PR] Persona encarregada d'aplicar les lleis penals, civils, mercantils, administratives, socials, que té autoritat per a jutjar i sentenciar. Comparèixer davant el jutge. Jutgessa de primera instància. Jutgessa municipal. Jutge àrbitre.
1 2 [AD] [DR] [PR] jutge pedani Jutge que sols entenia en les causes lleus i no tenia tribunal.
1 3 [AD] [DR] [PR] jutge d'instrucció Jutge que instrueix les causes.
1 4 [AD] [DR] [PR] jutge de pau Jutge dels municipis sense jutge de primera instància que coneix en afers civils de poca quantia i determinades causes penals.
1 5 [AD] [DR] [PR] jutge penal Jutge que coneix i decideix les causes per delictes amb pena privativa de llibertat no superior a sis anys.
1 6 [AD] [DR] [PR] jutge de vigilància Jutge que exerceix les funcions previstes en les lleis penals en matèria d'execució de penes, rehabilitació social i empara dels drets i beneficis dels internats en centres penitenciaris.
2 1 m. i f. [PR] [SP] Persona encarregada de controlar una prova i de proclamar-ne els resultats.
2 2 [PR] [SP] jutge de línia a ) Jutge que controla que no se sobrepassin els límits reglamentaris de l'àrea de competició.
2 2 [PR] [SP] jutge de línia b ) Linier.
3 m. i f. [LC] Persona que està en estat de donar la seva opinió sobre algú o alguna cosa. Ésser bon jutge en matèria d'art.
4 m. i f. [HIH] [PR] A Sardenya, cap suprem d'un jutjat.
5 m. [HIH] [PR] [RE] En l'antiguitat hebraica, líder polític o religiós del poble abans de l'establiment de la reialesa.
6 f. [LC] en rec. Muller d'un jutge.