Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al [...]
perífrasi acabar de + infinitiu es fa servir per expressar la culminació d'una situació (sense el matís d'insistència) o un valor temporal d'anterioritat immediata. També es fa servir per atenuar una negació. Per exemple:
Demà acabarem de fer el trasllat de pis. (culminació)
Ara mateix acaben d'anunciar [...]
La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple:
Només (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció.
Amb el mateix sentit també es pot fer servir [...]
nocturn.
Aquesta construcció només té valor temporal i, per tant, no són adequats altres valors. Per exemple:
Van prescindir dels seus serveis perquè van considerar que no havia tingut una bona actitud (i no Van prescindir dels seus serveis en considerant que no havia tingut una bona actitud).
[...]
a resoldre l'enigma més important ('passem a resoldre').
Cal no confondre aquesta perífrasi amb la construcció anar a + infinitiu, en què el verb anar té un sentit literal i significa 'moure's d'un lloc a un altre'. Per exemple:
Vaig a veure si el nen és al parc, tal com m'ha dit.
Font [...]
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què [...]
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
Quan el pronom relatiu té un valor temporal, pot adoptar diverses formes: que, en què, en el qual i quan. La possibilitat de fer servir una forma o una altra dependrà del tipus d'antecedent del relatiu o bé del tipus d'oració de relatiu, si és explicativa o especificativa.
1. Relatiu que, en què [...]
Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple:
Ara deuen ser les tres.
Ahir, quan va arribar, devien ser les tres.
Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
De + infinitiu: subjecte o atribut
Quan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:
Em dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat).
La meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella [...]
Fitxa
175/15Darrera versió: 10.03.2023
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)