51.
aniset
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Licor aromatitzat amb anís i herbes aromàtiques. [...]
|
52.
birbar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrencar les males herbes (dels sembrats). [...]
|
53.
fener
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indret densament cobert d'herbes gramínies esponeroses. [...]
|
54.
herbolari herbolària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ven herbes i plantes medicinals. [...]
|
55.
boscà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es cria en el bosc. Herbes boscanes. [...]
|
56.
herboritzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recollir herbes i plantes per estudiar-les o col·leccionar-les. [...]
|
57.
fino-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot finès. Ex.: finoúgric, finopermià. [...]
|
58.
herbam
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'herbes que creixen abundosament en un terreny. [...]
|
59.
gleva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pa de terra cohesionat per les arrels de les herbes, que s'aixeca llaurant, cavant, etc. Antigament, camp o conjunt de terres sense solució de continuïtat. Coàgul. Gleva de sang. Bufetada. [...]
hemipelàgic -a
adj. [GL] Format per l'acumulació d'organismes pelàgics i de partícules detrítiques fines, per sota dels 200 metres de profunditat. Dipòsit hemipelàgic. |
60.
xarop
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solució espessa, més o menys viscosa, de sucre en aigua, a la qual ordinàriament s'afegeix suc de fruites, herbes, etc. Xarop de magrana. Solució medicinal. Pren-te el xarop de la tos. [...]
|