Resultats de la cerca frase exacta: 317
|
11.
marmessor marmessora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada de complir la voluntat del testador. [...]
|
|
12.
complidor 1 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que compleix, inclinat a complir. És una dona molt complidora. [...]
|
|
13.
fidelment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera fidel, amb fidelitat. Complir fidelment la paraula. Reproduir fidelment les paraules d'altri. [...]
|
|
14.
morositat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de morós. Lentitud, trigança, especialment a complir el que és degut. Retard voluntari en el compliment d'una obligació. [...]
|
|
15.
invalidesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'invàlid. Incapacitat temporal o definitiva, parcial o total, d'una persona per a complir el treball habitual o tota mena de treball. [...]
|
|
16.
solvent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç de complir degudament el seu càrrec, allò a què està obligat. Que està en estat de pagar el que deu. Dissolvent 2 . [...]
|
|
17.
objector objectora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que objecta. objector de consciència Persona que es nega a obeir una llei, especialment la de complir el servei militar, a causa de les seves conviccions. [...]
|
|
18.
violar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No complir, no obeir, (una cosa que hom ha de fer, ha de respectar). Violar una llei, un precepte, una regla. Violar la fe jurada. Violar un jurament, un secret. Cometre una acció no respectant (una cosa considerada sagrada), profanar. Violar una sepultura. Violar el domicili particular d [...]
objector objectora
|
|
19.
axiomàtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un axioma. Una veritat axiomàtica. Estudi de les condicions que ha de complir el conjunt dels axiomes que presideixen l'organització lògica d'una ciència. [...]
|
|
20.
fallit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha fet fallida. Un comerç fallit. Fet de deixar de complir, una persona o una empresa comercial o industrial, amb els seus pagaments quan té un passiu superior a l'actiu. Fer fallida. La fallida de la ciència. Situació de la persona o de l'empresa fallida. Estar en fallida [...]
|
objector objectora
1 m. i f. [LC] Persona que objecta.
2 [SO] [LC] objector de consciència Persona que es nega a obeir una llei, especialment la de complir el servei militar, a causa de les seves conviccions.