Resultats de la cerca frase exacta: 505

61. llufa 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de drap, de paper o de qualsevol altra cosa que es penja, per burla, al vestit d'alguna persona sense que ella se n'adoni. posar la llufa a algú Penjar la llufa a algú.  [...]
62. noli
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
63. ferredoxina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proteïna no hem que conté ferro i actua com a transportador cel·lular d'electrons en la fotosíntesi, la fixació de nitrogen i altres processos redox biològics, catalíticament inerta per ella mateixa, present en bacteris anaerobis, algues i plantes verdes. [...]
64. marit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home casat respecte al seu cònjuge. Tenir un bon marit. Marit i muller. El seu marit és més jove que ella. Joan, que no em presentes el teu marit? marit còmode Marit que tolera l'adulteri del seu cònjuge.  [...]
65. adossar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recolzar d'esquena contra una cosa. Adossà l'infant a la paret. Ella s'adossà a un arbre. Recolzar, arrambar per la part posterior contra una cosa. Aquest armari, adosseu-lo a la paret. Havien adossat la casa a l'església. [...]
66. serf serva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que no és de condició lliure. Persona subjecta a un senyor feudal, el qual tenia certs drets sobre els seus béns i la seva persona. serf de la gleva Serf afecte a una heretat que era venut amb ella. [...]
67. dignar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir.  [...]
68. bel·ligerant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en guerra. Els dos pobles bel·ligerants. A qui ha estat reconeguda la bel·ligerància. Un dels dos bel·ligerants. Que mostra desacord d'una manera combativa. Ens cal un govern bel·ligerant amb la corrupció. Ella és molt bel·ligerant contra [...]
69. pelós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té pèl. Lletraga peluda. Herba de la família de les gramínies, de tija i fulles glabres i d'inflorescència en panícula densa, lobulada, blanquinosa, tota ella pilosa i eriçada de curtes arestes, que es fa en llocs herbosos poc secs, sobretot a les terres [...]
70. pessiganassos
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les cariofil·làcies, tota ella cotonosa i d'un gris blanquinós, de fulles amplament lanceolades, oposades, i de flors llargament pedunculades, purpúries o, més rarament, blanques, molt vistoses, originària de l'Europa sud-oriental, algun cop [...]
Pàgines  7 / 51 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>