FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la geografia física que tracta de les muntanyes i en descriu la morfologia, l'estructura i l'evolució i en fa la representació cartogràfica. Conjunt de les muntanyes d'un territori. Els Pirineus i les serralades costaneres configuren l'orografia catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup extingit de rèptils anàpsids, de morfologia similar a la de les salamandres i els tritons actuals, que visqueren del carbonífer al triàsic. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vall d'origen glacial entre muntanyes amb vessants de gran pendent, de morfologia en U, envaïda per la mar formant un braç llarg i estret, de fondària considerable, que penetra terra endins. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe extingida d'equinoderms, amb l'esquelet format per plaques de calcita i morfologia asimètrica, que han estat relacionats amb els cordats més primitius i visqueren del cambrià al devonià. Individu d'aquesta classe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells de morfologia externa molt diferent, que viuen a les maresmes, a la vora dels rius o al litoral, el qual comprèn setze famílies, deu de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciència que té per objecte l'estudi de la composició, l'estructura, la morfologia i l'edat de la Terra, particularment de les seves parts accessibles o pròximament accessibles a l'observació, i que elabora les hipòtesis que permeten de reconstruir-ne la història i [...]
