81.
cara
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig i fam [mancar al respecte] subirse a las barbas de alguien. 29 fer (o tenir) cara a fig [un edifici] estar frente a, estar enfrente de. 30 fer cara de bon noi (o d'innocent) fig i fam poner cara de bueno (o inocente). 31 fer cara de circumstància fig i fam poner cara de circunstancias. 32 fer cara [...]
|
82.
braç
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dret d'algú ser el brazo derecho de alguien. 33 estirar (o allargar) més el braç que la màniga fig i fam gastar más de lo que se puede. 34 gent de poc braç gente de poco pelo, gente de baja estofa. 35 gent del meu (o del teu, etc) braç gente de mi (o de tu, etc) clase (o posición, o rango). 36 home de [...]
|
83.
any
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el que no succeeix en un any (o cent anys), succeeix en un instant pl lo que no pasa (u ocurre, o sucede) en un año, pasa en un día. 28 eixir de mal any (o treure el ventre de mal any) pl sacar la tripa de mal año. 29 estar carregat d'anys pl estar cargado de años, peinar canas, tener más espolones [...]
|
84.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dedo. 24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27 nomenar a dit nombrar a dedo. 28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover [...]
|
85.
morro
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el veuré li fregaré pels morros tot el que m'han dit, cuando lo vea, le echaré en cara todo lo que me han dicho. 10 ésser del morro fort fig i fam [ésser molt tossut] ser un cabezón (o un cabezota). 11 ésser del morro tort fig [tenir mal geni] tener mal genio, tener un genio de mil demonios (o [...]
|
86.
pèl
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aguantar-se per un pèl fig estar colgado de un pelo, pender de un pelo. 8 amb pèls (o amb tots els pèls) i senyals fig [molt detalladament] con pelos y señales. 9 anar d'un pèl que no... ...por los pelosLi ha anat d'un pèl que no agafés el tren, cogió el tren por los pelos. 10 a pèl [en la direcció del pèl [...]
|
87.
diable
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que por diablo. 19 enviar (o engegar) al diable mandar al diablo. 20 ésser el diable en persona ser el mismísimo demonio. 21 ésser posseït del diable estar poseído por el (o del) demonio. 22 pobre diable pobre diablo. 23 que el diable se m'emporti (o se m'endugui) si... que me lleve el demonio si...24 [...]
|
88.
ull
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) fig en un abrir y cerrar de ojos, en menos que canta un gallo, en un decir amén (o Jesús). 53 espurnejar els ulls asomar las lágrimas a los ojos, chispear los ojos, hacer chiribitas los ojos. 54 ésser tot ulls [posar atenció] ser todo ojos. 55 estar fins als ulls (d'una cosa) fig estar hasta los ojos [...]
m 1 anat dedo. 2 [d'un guant] dedo. 3 [mesura] dedo. 4 a dos dits de [molt a la vora de] a dos dedos de. S'aturà a dos dits del precipici, se paró a dos dedos del precipicio. 5 alçar (o aixecar) el dit [alçar el braç] alzar (o levantar) el dedo. 6 assenyalar algú amb el dit fig señalar a uno con el dedo. 7 comptar amb els dits contar con los dedos. 8 dit anular (o de l'anell) dedo anular. 9 dit assenyalador (o apuntador, o índex, o saludador, o mestre) dedo índice. 10 dit auricular (o petit, o menut, o menovell, o menuell, o gorrí) dedo meñique (o pequeño, o auricular). 11 dits com botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15 donaria un dit de la mà (o de la mà dreta) per [desitjar molt una cosa] daría un dedo de la mano por. 16 dos (o quatre) dits dos dedos. Dos dits de vi, dos dedos de vino. 17 el dit de Déu [el poder de Déu] el dedo de Dios. 18 ésser llarg de dits (o tenir els dits llargs) tener las manos largas. 19 fer córrer els dits [furtar] echar el guante a algo. 20 ficar (o posar) els dits a la boca a algú fig i fam meterle a alguien los dedos en la boca. 21 fica't els dits al cul! (o al nas!) vulg ¡tócate las narices! 22 llepar-se'n els dits fig chuparse los dedos. 23 mamar-se el dit fig [ésser ingenu] chuparse el dedo. 24 marcar els cinc dits a la cara fig i fam [d'algú] cruzar la cara a alguien. 25 mossegar-se els dits [estar impacient] estar en ascuas. 26 mossegar-se'n els dits [penedir-se d'alguna cosa] morderse las manos. 27 nomenar a dit nombrar a dedo. 28 no moure un (o ni un) dit per fig i fam no mover un dedo por. 29 no saber quants dits (o els dits que) té a la mà fig i fam [ésser curt d'enteniment] no tener dos dedos de frente. 30 no tenir dos dits de front (o de seny, o d'enteniment) (o no veure-hi dos dits de lluny) fig i fam no tener dos dedos de frente. 31 no veure's una cosa als dits fig i fam [una mercaderia] quitarla de las manos. El pa, no se'l veuen als dits, el pan, se lo quitan de las manos. 32 picar els dits a algú fig i fam darle en los nudillos a alguien. 33 picar-se (o agafar-se, o cremar-se) els dits fig i fam [en un afer comercial] pillarse los dedos. 34 poder-se comptar amb els dits de la mà fig i fam poderse contar con los dedos de las manos. 35 posa-li (o fica-li) el dit a la boca! (o a la boca a veure si mossega!) fig i fam métele el dedo en la boca. 36 posar (o plantar, o estampar) els cinc dits a la cara d'algú (o omplir la cara de dits a algú) cruzar la cara, poner a uno los cinco dedos en la cara. 37 prendre una cosa dels dits quitar algo a alguien de las manos. 38 si li'n doneu com el dit, se'n pren (o se'n prendrà, o se n'agafa, o se n'agafarà) com la mà (o com el braç) tomarse libertades. 39 tenir bons dits (o tenir dits) ser un manitas, tener manitas de plata. 40 tombar (o fer caure, o tirar a terra) amb un dit derribar con un dedo. 41 untar-se els dits [robar] ensuciarse las manos. 42 voler (o demanar) dits requerir manitas (o manos de plata). |
89.
món
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
caure el món a sobre) fig hundirse el mundo. 22 entrar en el món fig [introduir-se en la vida social] entrar en el mundo. 23 enviar a l'altre món (o treure del món) fig [matar] mandar (o enviar) al otro mundo (o al otro barrio). 24 ésser al món [viure] estar vivo, vivir. 25 l'altre món relig el otro [...]
|
90.
al (o de) gairó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv 1 [obliquament, de gairell] de lado, de costado, torcido. 2 de refilón, de soslayo. Em mirava al gairó, me miraba de refilón. [...]
|