1.
dilapidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, dissipar (els béns propis o els que té al seu càrrec) amb despeses desordenades. Dilapidar la seva fortuna. [...]
|
2.
dilapidar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
dilapidar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr dilapidar. [...]
|
4.
dilapidar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [malgastar] dilapidar. [...]
|
5.
dilapidar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
malgastar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
dilapidació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dilapidar; l'efecte. [...]
|
7.
esbutxacar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dilapidar. [...]
|
8.
balafiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malgastar, dilapidar. [...]
|
9.
rebentar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en suavitzi el gust. Rebentar un cafè amb rom. Dilapidar. Rebentà tot el que teníem en viatges. Al cap d'un parell d'anys ja s'havia rebentat l'herència. [...]
|
10.
esbutxacar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [dilapidar] derrochar, despilfarrar, dilapidar. [...]
|