simplificadora, d'utilitzar aquests signes només al final de l'oració. Per exemple, en el cas de les oracions interrogatives directes:
Que vindràs demà?
Com és que no vas venir?
O bé, en el cas de les oracions exclamatives ide les interjeccions:
Quin dia!
Que gran que s'ha fet, aquest noi!
Visca!
Tanmateix es [...]
L'ambigüitat en una frase és ocasionada per la possibilitat que es pugui interpretar de dues maneres diferents. En aquests casos la puntuació, i concretament la coma, és un recurs útil per desfer aquesta ambigüitat. Per exemple:
Va veure un home amb uns binocles. (L'home que el subjecte va veure [...]
Els claudàtors consten d'un signe d'obertura i un de tancament ([ ]) que serveixen per incloure elements que no formen part del text original, a tall de referència, correcció, etc.
Els usos més freqüents dels claudàtors són els següents:
1. Emmarquen informacions addicionals en fragments que ja [...]
depèn de convencions o estils. Com a signesde puntuació, compleixen les funcions següents:
1. Són el recurs més usual per marcar una citació, és a dir, per reproduir de manera directa i literal les paraules enunciades per una altra persona. Per exemple:
El polític va dir: "Superarem la crisi."
2. S [...]
'Helena i la Xènia.
Quan la sèrie d'elements queda interrompuda, s'elideix la conjunció i es pot utilitzar l'abreviatura etc. (precedida de coma) o es poden utilitzar els punts suspensius. Per exemple:
Hi havia de tot: canapès, entrepanets, barquetes, etc.
A la darrera classe tothom hi era: alumnes [...]
Els diàlegs són converses entre dues o més persones. Per reproduir-los en un text escrit, cal recórrer a diversos signesde puntuació, no solament per reproduir l'entonació dels mots, sinó també per compaginar-los amb els fragments narratius.
En un diàleg, les intervencions de cada interlocutor [...]
escriure un punt. En aquests dos últims casos convé tenir en compte que no s'han d'acumular signesde puntuació al darrere.
Quan els elements de l'enumeració són breus, perquè es tracta de mots o sintagmes, es pot prescindir de la puntuació entre els elements i s'escriuen amb minúscula inicial. Per [...]
espai amb el mot que el segueix, i el de tancament, sense deixar cap espai amb el mot que el precedeix. Per exemple:
La solució del problema no té a veure amb la dotació de mitjans ?tot i que aquesta és també una qüestió important?, sinó amb l'especialització dels treballadors.
En cas que l'incís [...]
El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, com el que es fa servir a final de ratlla quan cal separar un mot que no hi cap sencer. És més petit que la meitat del guió que s'usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs.
A més dels usos habituals del guionet (per [...]
Aquest signe doble és format per un parèntesi d'obertura [(] i un de tancament [)].
Els usos principals dels parèntesis són els següents:
1. Dins d'una oració marquen incisos, amb la finalitat de fer-hi aclariments o donar informacions complementàries. Per marcar incisos també s'utilitzen les [...]
Fitxa
2433/7Darrera versió: 19.07.2019
Títol
Guionet (signes de puntuació)
Resposta
El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, com el que es fa servir a final de ratlla quan cal separar un mot que no hi cap sencer. És més petit que la meitat del guió que s'usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs.
A més dels usos habituals del guionet (per escriure certes paraules compostes, per separar mots a final de ratlla, etc.), aquest signe pot fer altres funcions:
1. Uneix mots o sintagmes que tenen una relació entre ells, com ho fa una preposició i, de vegades, una conjunció. Quan hi ha un únic mot a banda i banda del guionet es pot deixar un espai fi i, si això no és possible tipogràficament, no s'hi ha de deixar cap espai. En canvi, si uneix elements formats per més d'un mot, se sol deixar un espai davant i darrere el guionet. Per exemple:
relació causa-efecte (relació entre la causa i l'efecte) trajecte Sants - passeig de la Bonanova ('des de... fins a...')
districte Horta-Guinardó ('Horta i Guinardó')
2. Uneix dos o més nombres correlatius o que formen una unitat, sense espais a banda i banda, en els casos següents:
p. 23-53 (dues xifres correlatives) curs 2010-2011 (anys correlatius o períodes de temps en general) C. Comte Borrell, 100-104
El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, com el que es fa servir a final de ratlla quan cal separar un mot que no hi cap sencer. És més petit que la meitat del guió que s'usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs.
A més dels usos habituals del guionet (per escriure certes paraules compostes, per separar mots a final de ratlla, etc.), aquest signe pot fer altres funcions:
1. Uneix mots o sintagmes que tenen una relació entre ells, com ho fa una preposició i, de vegades, una conjunció. Quan hi ha un únic mot a banda i banda del guionet es pot deixar un espai fi i, si això no és possible tipogràficament, no s'hi ha de deixar cap espai. En canvi, si uneix elements formats per més d'un mot, se sol deixar un espai davant i darrere el guionet. Per exemple:
relació causa-efecte (relació entre la causa i l'efecte) trajecte Sants - passeig de la Bonanova ('des de... fins a...')
districte Horta-Guinardó ('Horta i Guinardó')
2. Uneix dos o més nombres correlatius o que formen una unitat, sense espais a banda i banda, en els casos següents:
p. 23-53 (dues xifres correlatives) curs 2010-2011 (anys correlatius o períodes de temps en general) C. Comte Borrell, 100-104