Resultats de la cerca frase exacta: 32.955
|
141.
agrumollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (un líquid, una substància pulverulenta) formi grumolls. Una evaporació ràpida agrumolla l'esmalt. Un líquid, una substància pulverulenta, formar grumolls. La llet s'ha agrumollat. Heu de tenir cura que la sèmola no s'agafi ni s'agrumolli. La pols s [...]
|
|
142.
esbarrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]
|
|
143.
desfardar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Netejar de farda. Treure's, descordar-se, afluixar-se, allò que embarassa, acalora, etc. Es desfardaren de llurs mantes. [...]
|
|
144.
encovar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se en una cova, un cau, etc. Per Sant Lleonard, s'encoven o s'ajoquen els lirons. [...]
|
|
145.
gruer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'empra en la caça de la grua, s'aplica als ocells rapinyaires. Un falcó gruer. [...]
|
|
146.
rompuda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rompre o de rompre's; l'efecte. Terra que es romp a fi de conrear-la. [...]
|
|
147.
vanaglòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Glòria més aparent que real, glòria que hom s'atribueix per mèrits que no s'ho valen. [...]
|
|
148.
abraonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant. Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l [...]
abraonar
|
|
149.
espellir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descloure's. [...]
|
|
150.
'seure', 'asseure' o 'asseure's'? / 'No et seguis' o 'No t'asseguis'?, 'Van seure l'àvia' o 'Van asseure l'àvia'?
Font
Fitxes de l'Optimot
marejada que va haver de seure una estona.
D'altra banda, hi ha els verbs asseure i asseure's, que indiquen un procés d'una acció encara no acomplerta. El verb asseure s'utilitza en el sentit de 'fer seure algú altre' i és transitiu, regeix complement directe. Per exemple:
Van asseure l'àvia al costat de [...]
|
abraonar
1 v. tr. [LC] Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant.
2 intr. pron. [LC] Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l'agressor. S'abraonaren sobre en Gaspar per prendre-li la carta. Llavors en Jordi se'm va abraonar com un lleó.