En català, com en altres llengües, hi ha verbs transitius i intransitius. Els verbs transitius són els que porten un complement directe (CD), que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Habitualment aquest complement no va introduït per cap preposició. Són verbs transitius [...]
La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una [...]
)
Hem comprat un petit obsequi als monitors de menjador i d'acollida. (l'obsequi és compartit entre els monitors de menjador i els d'acollida)
Si es repeteix la preposició, tot i que també es pot interpretar que els complements coordinats constitueixen un tot unitari, se sol interpretar que són [...]
Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, a diferència del complement indirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents:
1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complement directe i el subjecte, o bé pot ser [...]
interrogatiu, si el verb que acompanya la preposició és de direcció o moviment, s'usa la preposició a, tret del cas en què introdueixi un sintagma nominal amb article indefinit, en què també és possible en. Per exemple:
Tenim intenció de viatjar a tres països diferents.
Anirem a un hotel preciós (o Anirem en [...]
La preposició cap a, o cap en alguns casos, expressa l'orientació o la direcció d'un moviment. També pot expressar una aproximació que pot ser espacial, temporal o de quantitat. Per exemple:
Gireu cap a la dreta.
Podeu venir a berenar cap a les sis.
En aquesta ampolla hi caben cap a dos litres [...]
La forma com és un adverbi de comparació que equival a les expressions igual que, de la mateixa manera que. Per exemple:
En Joan camina com el seu pare.
En canvi, com a és una preposició que es fa servir per expressar equivalència, sovint amb el mateix significat que en qualitat de, amb caràcter [...]
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valor espacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un [...]
En una oració, el complement directe (CD) és aquell que expressa sobre què o qui recau directament l'acció del verb. Aquest complement, habitualment, està format per un substantiu (o un conjunt de mots que el tenen com a nucli), un pronom, o una oració subordinada, que fan referència a una cosa [...]
Fitxa
175/15Darrera versió: 10.03.2023
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)
Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.
Amb verbs com ara assajar, dir [...]
Fitxa
175/15Darrera versió: 10.03.2023
Títol
Usos de la preposició fins i fins a
Resposta
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valorespacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un demostratiu). Per exemple: Ves fins a la font. Arribarem fins a una fleca que conec. Anirem junts fins a casa.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: Seguiu recte fins a arribar a la segona torre.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant dels adverbis aquí, ací, allà, allí. Per exemple: Hauràs d'arribar fins allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris.
Davant de l'interrogatiu i relatiu on. Per exemple: No sé fins (a) on arriba aquesta carretera.
Davant de l'adverbi baix i les preposicions del tipus dalt, dins/dintre, prop, fora, davant o darrere. Per exemple: Hauríeu de caminar fins (a) dalt de la muntanya.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: Correu fins (a) aquell arbre o Correu fins en aquell arbre.
Amb valortemporal:
1. Es manté fins a:
Davant d'expressions temporals que, en altres contextos però sense la preposició fins, també portarien la preposició a. Per exemple: No pots engegar la ràdio fins a les 9 del matí.
Davant d'un infinitiu. Per exemple: No deixarem d'investigar fins a resoldre el cas.
2. Fins a es redueix a fins:
Davant d'oracions subordinades amb que. Per exemple: No descansarà fins que no ho aconsegueixi.
Davant de construccions temporals amb el verb fer. Per exemple: Fins fa una setmana estava de baixa.
Davant de sintagmes preposicionals: Fins d'aquí a deu minuts no vindrà. Hi seranfins per Nadal.
Davant d'adverbis temporals. Per exemple: Fins avui no he pogut explicar-te res. Fins ben aviat!
Davant de noms dels dies de la setmana sense determinant. Per exemple: No tornaran fins dilluns.
3. Opcional (fins a o fins):
Davant de sintagmes nominals definits que expressen dates concretes. Per exemple: Ens hi estarem fins (a) l'1 de setembre. No obrirà el negoci fins (a) l'any que ve. Va treballar al teatre fins (a) la tardor de l'any passat.
Davant dels demostratius aquest, aqueix i aquell (en aquest cas, també es pot substituir la preposició a per en per evitar la confluència de les dues vocals). Per exemple: No havíem netejat la cuina fins (a) aquell dia o No havíem netejat la cuina fins en aquell dia.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.4.2.2)