1 v. intr. [LC] Allunyar-se corrent per tal d'evitar un dany, un perill. Fuig: si no, t'agafaran. Els lladres van fugir encalçats pels guàrdies. 2 v. intr. [LC] Alguna cosa, allunyar-se ràpidament. El capell, amb el vent, li va fugir del cap. Les sabates li són tan amples, que li fugen dels peus. El martell li ha fugit de les mans. 3 v. intr. [LC] Escapar-se. L'ocell ha fugit de la gàbia. 4 v. intr. [LC] per ext. Com fuig el temps! 5 [LC] fugir a esperons batuts Fugir galopant. 6 [LC] fugir d'estudi Defugir una qüestió, un assumpte, que no interessa o del qual no es vol parlar. 7 [LC] fugir de fam i de feina Defugir tota obligació. 8 [LC] fugir del born Defugir una baralla, una contesa. 9 [LC] fugir una cosa del cap Anar-se'n de la memòria. 10 [LC] fugir del foc i caure a les brases Salvar-se d'un perill, d'un mal pas, etc., per a caure en un altre de pitjor. 11 [LC] fugir dels vicis Allunyar-se'n. 12 [LC] fugir per la tangent Anar-se'n per la tangent. 13 [LC] fuig [o fugi, o fugiu] Forma d'imperatiu adreçada a algú amb què hom expressa el rebuig o el menyspreu pel que acaba de dir. Enveja? Au, fuig: enveja, jo, d'aquell pobre desgraciat?
