1.
esperit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Les ànimes dels morts. manes, ànimes o ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans. eó, per als gnòstics, cadascun dels éssers espirituals eterns intermediaris entre Déu i el món. genio dèmon, deïtat tutelar, esperit que, segons els grecs, presidia el destí d'una persona, una [...]
1 alè (→) 2 Substància subtil que hom considera com a principi de vida. Els esperits dels irracionals tornen al no-res (Llull). principi de vida (o vital) ànima (→) 3 → substància. 4 → essència. 5 Ésser incorpori, imaginari. àngel (→) diable (→) ànima. Les ànimes del purgatori. Les ànimes dels morts. manes, ànimes o ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans. eó, per als gnòstics, cadascun dels éssers espirituals eterns intermediaris entre Déu i el món. geni o dèmon, deïtat tutelar, esperit que, segons els grecs, presidia el destí d'una persona, una espècie d'àngel de la guarda. follet gnom. Hom suposava que vivia en l'interior de la terra i era guardià de les mines. elf (de la mitologia escandinava) fada silf (f. sílfide), esperit elemental de l'aire. ondina, esperit elemental de l'aigua. valquíria, espècie de deessa de la mitologia escandinava. hurí, espècie d'àngel de gènere femení, de formes seductores, en la religió mahometana. Cp. aparició, fantasma 6 → ànim. 7 → disposició. 8 Conjunt d'idees o de sentiments dominant en la manera d'obrar o en una obra. pensament. El pensament de l'Església. geni. Una construcció contrària al geni de la llengua catalana. enginy sal (fig.) humor 9 Esperit Sant: Paràclit o paraclet. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
2.
recolliment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(de l'esperit) recol·lecció reconcentració meditació contemplació Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
extret
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 extracte essència. Essència de roses. esperit(per destil·lació). Esperit de vi. Esperit de sal, etc. decuito decocció, extret obtingut per decocció. Cp. quinta essència, olis essencials 2 llibre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
vivacitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Cp. esparpillament, espavilament, frescor (d'esperit), llestesa, vivesa o vivor, vitalitat, animació, brio Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
ànim
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ànima. 2 voluntat. delit, ànim que es té a fer quelcom que requereix un esforç. esperit, ànim, principi de les nostres resolucions. Un home, una dona, d'esperit. 3 intenció. 4 coratge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
recollit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (Dit de l'esperit) abstret. 2 (Dit de la gent) col·lectici, recollit d'ací d'allà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
concentració
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 aglomeració Cp. manifestació 2 (de l'esperit) reconcentració recolliment recol·lecció 3 (d'allò que és dispers) reunió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
patern
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
patri. Pàtria potestat. pairal, dels pares. La casa pairal. paternal(usat esp. per a les coses de l'esperit). Amor paternal. Però, els béns paterns. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
finor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualitat de fi. llisor. La llisor del seu cutis. delicadesa tenuïtat exquisitat Ant. Tosquedat. 2 (De l'esperit) discreció subtilesa sensibilitat tacte sagacitat diplomàcia Ant. Rudesa. Grosseria. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
matern
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
maternal, de mare, i esp. com de mare (dit de les coses de l'esperit). L'estimava amb un afecte tot maternal, com de mare, sense ésser-ho. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|