Els adjectius continu, contínua i continuat, continuada, en general, són sinònims i es poden intercanviar. Tot i que estrictament hi pot haver matisos entre continu ('que té contigüitat de parts, sense interrupció o cessació') i continuat ('seguit, successiu, constant, no interromput'), la tria [...]
tant amb erra vibrant (com si es llegís roig sol). Així mateix, un compost com plats-i-olles escrit tot junt es podria llegir erròniament amb essa sorda.
Altres exemples d'aquest ús del guionet són:
alt-alemany, baix-empordanès, blanc-i-blau, caps-i-puntes, cinc-en-rama, entra-i-surt, mal-llevat [...]
, more't!
More't quan vulguis, ja ho tinc tot a punt.
Han canviat l'horari del tren i ara cada matí more't de son perquè t'has de llevar una hora abans.
Aquesta forma, però, no és pròpia de registres formals.
[...]
, dificultats, entrebancs, etc.' i duu sempre el pronom en lexicalitzat. També és habitual que aquest verb vagi acompanyat d'un complement introduït per la preposició de. Per exemple:
Tenia un bon panorama, però se n'ha sortit.
Se n'ha sortit, de tot aquell malson...
[...]
tens interès...').
Aquests participis solen aparèixer a principi de frase (tot i que també és possible trobar-los al final o al mig de l'oració) i concorden amb l'element que els segueix. De vegades, es reforcen amb les expressions un cop o una vegada. Per exemple:
Un cop arribats a aquest punt, toca [...]
Mai ha viatjat amb avió.
Ningú no ha portat els mapes que vam demanar. / Ningú ha portat els mapes que vam demanar.
Res no és gratuït, tot té un preu. / Res és gratuït, tot té un preu.
Tampoc no van envernissar la persiana del balcó. / Tampoc van envernissar la persiana del balcó.
Ni l'un ni l [...]
quantificador, com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, adjectius com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d'altres. Per exemple:
L'alberg és massa lluny per a ells.
De sobte, tot va canviar per a ella.
És un recurs molt car per a la ciutat.
Per a la traducció de tot el text, una tarda [...]
El quantificador gaire es fa servir en oracions negatives (amb l'adverbi no o la preposició sense), interrogatives i condicionals, i significa 'molt'. Aquest mot té dues formes de plural: gaires i gaire. En plural, generalment s'usa gaires, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma [...]
referència a la substància que acompanya un aliment. En aquest cas, generalment s'usa la preposició amb, tot i que si es vol emfasitzar que l'aliment està inclòs en aquesta substància també es pot utilitzar la preposició en. Per exemple:
He preparat lluç amb suc per dinar.
He preparat lluç en suc per dinar.
[...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.
Quan es vol reprendre o introduir un tema de conversa es fan servir diverses expressions, com ara a propòsit de, a més a més, d'altra banda, en aquest sentit, en relació amb, per cert, etc. Malgrat que de vegades també s'usa l'expressió a tot això, són més adequades les anteriors. Per exemple:
A [...]
Fitxa
5975/4Darrera versió: 01.09.2022
Títol
atendre o atenir-se?
Resposta
Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos transitius. Per tant, es pot dir atendre al que diuen, atendre el seu consell, atendre els convidats... En canvi, atenir-se és un verb pronominal que vol dir 'ajustar-se, restar fidel a alguna cosa', com en atenir-se a la paraula donada.
En segon lloc, el verb atenir-se es conjuga com abstenir-se i el verb atendre segueix el mateix model de conjugació que pretendre. Per tant, deixant de banda el pronom, els dos verbs comparteixen les formes atens i atenen (del present d'indicatiu); atenia, atenies, atenia... (tot l'imperfet d'indicatiu), i atén (de l'imperatiu). En la major part de les formes restants només es diferencien en una vocal: (m')atinc i atenc, (ens) atenim i atenem, (s')atindrà i atendrà, etc.
Aquestes similituds fan que a vegades en lloc d'algunes formes del verb atenir-se se n'usin per error d'altres que corresponen al verb atendre. Així, doncs, cal dir Si ens atenim (o m'atinc, o s'atingués...) al reglament... i no pas Si ens atenem (o m'atenc, o s'atengués...) al reglament..., No s'han atingut a les ordres i no pas No s'han atès a les ordres, S'até a les instruccions i no pas S'atén a les instruccions, etc.