FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
La terra natal on hom ha viscut esp. en la seva joventut i, sobretot, on hom parla la seva llengua materna. terrer. L'amor al terrer. terra. A la meva terra ho diem així. país(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fugida. 2 vençó(ant.). La victòria dels uns és la vençó dels altres. desfeta desconfita esvaïda desbarat(≠ disbarat) o desbaratament confusió. Que Déu ens doni la confusió dels enemics de la pàtria! Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
patrioterisme( patriota) xovinisme nacionalisme civisme, zel per les institucions i els interessos de la pàtria. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
patri. Pàtria potestat. pairal, dels pares. La casa pairal. paternal(usat esp. per a les coses de l'esperit). Amor paternal. Però, els béns paterns. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 patri. La llengua pàtria. nostrat, de la nostra nació o del nostre país. Els vins nostrats. gentilici, pertanyent a un poble. del país 2 estatal pragmàtic, relatiu o pertanyent a les lleis de l'Estat. Autor pragmàtic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
abandonar. passar-seo empassar-se(a l'enemic, etc.) girar-se, mudar radicalment de partit, etc. caragirar-se, desertar d'un partit, etc. renegar(la religió, la seva bandera, etc.). Renegar la pàtria. apostatar(de la religió) penjar els hàbits, es diu d'un eclesiàstic. Manuel Franquesa i [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cívic, relatiu al ciutadà com a membre de la comunitat o de la pàtria. Virtuts cíviques. laic, seglar o secular (en oposició a eclesiàstic). paisà(m. i f.), oposat a militar. Cp. guerra fratricida: guerra civil. 2 Que té les maneres que se suposen pròpies de la gent de ciutat. cortès. Ant [...]