Àrea temàtica
Afroasiàtica > Txàdica > Central

Àrea temàtica
Àfrica > Camerun

ca - zulgo-gemzek
ca - gemjek  sin. compl.
ca - guemshek  sin. compl.
ca - zulgo  sin. compl.
ca - zulgwa  sin. compl.
de - Gemzek
de - Gemjek  sin. compl.
de - Guemshek  sin. compl.
de - Zulgo  sin. compl.
de - Zulgwa  sin. compl.
en - Zulgo-gemzek
en - Gemjek  sin. compl.
en - Guemshek  sin. compl.
en - Zulgo  sin. compl.
en - Zulgwa  sin. compl.
es - zulgo-gemzek
es - gemjek  sin. compl.
es - guemshek  sin. compl.
es - zulgo  sin. compl.
es - zulgwa  sin. compl.
eu - zulgo-gemzek
eu - gemjek  sin. compl.
eu - guemshek  sin. compl.
eu - zulgo  sin. compl.
eu - zulgwa  sin. compl.
fr - zulgo-Gemzek
fr - gemjek  sin. compl.
fr - guemshek  sin. compl.
fr - zulgo  sin. compl.
fr - zulgwa  sin. compl.
gl - zulgo-gemzek
gl - gemjek  sin. compl.
gl - guemshek  sin. compl.
gl - zulgo  sin. compl.
gl - zulgwa  sin. compl.
it - zulgo-gemzek
it - gemjek  sin. compl.
it - guemshek  sin. compl.
it - zulgo  sin. compl.
it - zulgwa  sin. compl.
nl - Zulgwa
nl - Gemjek  sin. compl.
nl - Guemshek  sin. compl.
nl - Zulgo  sin. compl.
pt - zulgo-gemzek
pt - gemjek  sin. compl.
pt - guemshek  sin. compl.
pt - zulgo  sin. compl.
pt - zulgwa  sin. compl.

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El zulgo-gemzek és lingüísticament molt proper a les llengües merey, uldemé, cuvok, dugwor i matal, entre d'altres.

Fins recentment les varietats zulgo i gemzek eren considerades llengües diferents (Bradley, 1992). Existeix un grau molt alt d'intercomprensió entre els parlants d'una i altra varietat, atribuïda per alguns lingüistes al contacte i a l'aprenentatge. Reforça la separació el fet que els parlants de zulgo i els de gemzek no s'identifiquen com a un únic grup ni accepten la idea de parlar la mateixa llengua.

Malgrat tot, estudis lingüístics més aprofundits (Brye, 2002) mostren que la intel·ligibilitat entre el zulgo i el gemzek és inherent i que, per tant, convé considerar-los varietats de la mateixa llengua. Sembla que la creença dels parlants pot ser deguda a rivalitats grupals.

La llengua zulgo-gemzek consta dels següents dialectes: zulgo o zulgwa, mineo i gemzek, amb la subvarietat gaduwa-gemzek.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la zulgo-gemzek) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

El grup ètnic zulgo-gemzek és veí geogràfic dels grups merey, mbuko, muyang i mada. Com que les llengües d'aquests grups no són mútuament intel·ligibles, en les relacions interètniques s'empra el ful, llengua franca a la regió nord del Camerun (més enllà de les muntanyes Mandara).

Dins de la comunitat, la llengua zulgo-gemzek es manté vital i s'empra en tots els àmbits de la vida quotidiana. Alhora, a les escoles s'ensenya exclusivament en francès, per bé que la taxa d'alfabetització no és gaire alta.