51.
netejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rentar(->) abstergir, netejar les nafres. detergir(en med.) desempastifar passar el drap (o l'espolsador, o la baieta, etc.) (per una cosa), netejar-la superficialment. fer (o donar) una repassada, netejar esp. els mobles, una estança, etc., per segona vegada. fer dissabte, netejar a fons la [...]
rentar (→) abstergir, netejar les nafres. detergir (en med.) desempastifar passar el drap (o l'espolsador, o la baieta, etc.) (per una cosa), netejar-la superficialment. fer (o donar) una repassada, netejar esp. els mobles, una estança, etc., per segona vegada. fer dissabte, netejar a fons la casa. bugadejar o fer bugada, netejar la roba i, en general, fer net. fregar (les rajoles, els plats) esterrejar, netejar amb terra. denejar. Denejar la vaixella. escurar. Escurar un pou, una cisterna, la xemeneia, escurar-se les orelles, les ungles, etc. rostar, escurar amb un tros de pa, etc. una cassola, el plat, etc. rasclumejar, escurar una cassola, etc. traient-ne el rasclum. estalzinar, netejar la xemeneia (Alc.). estrijolar, netejar el pèl d'un animal amb l'estríjol. acondiciar (té un sentit més genèric que netejar) aigualejar o esbandir, acabar de netejar una cosa amb aigua. escutiar o espinçar, netejar les peces de roba (terme tècnic de la indústria tèxtil). espuçar, netejar de puces un animal. espollar, íd. de polls. esplugar, netejar de puces, polls, etc. el cap d'un animal. esllemenar, íd. de llémenes una persona. esteranyinar, netejar de teranyines. escrostissar, netejar de l'engrut, del crostisser. mocar o esmocar, netejar el peix llevant-li la moca. desenllefernar desenllefiscar desenseuar desenllotar desincrustar desenfangar desenllepissar desengrutar desenllardar o desenllardissar eixermar, netejar un camp, un camí, etc., de mates, esbarzers, etc. desemmatar, desembrossar o desemmalesar, íd. esbardissar, íd. esbrollar o desbrollar, íd. esbrossar o desbrossar, íd. esporgar (→) podar (→) descucar o escucar, netejar de cuques una planta. arpellar o arpellejar, netejar la terra amb les arpelles. desenrunar, netejar de runa un lloc. despedregar, desempedregar o escodolar, netejar de pedres un camí, un camp, etc. triar, netejar gra, separant-lo dels cossos estranys que l'acompanyen. triapedrar, netejar el gra de les pedretes. dragar, netejar el fons d'unes aigües. Han dragat la boca del port. eixarcolar (→), netejar d'herbes els sembrats. desboscar, netejar un terreny traient-ne els arbres i mates. eixarmentar, netejar una vinya collint-ne els sarments podats. esmatissar, netejar de mates un bosc. esmerdissar, netejar els budells d'un animal escorxat. esmolsar, netejar de molsa una pedra, un arbre, etc. esvolvar, netejar de volves. purgar, llevar d'una cosa allò que l'embruta. depurar, llevar les impureses. Depurar un idioma. desinfectar, netejar d'allò que pot ésser una causa d'infecció. Cp. purificar, esterilitzar, mundificar Cp. escatar, escatinyar, escarbotar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
52.
dia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, usat només en l'expressió l'altre diassa o diasses, l'altre dia, dies passats, fa dies, tant si són un o dos com quinze o vint, però sense passar d'un mes. fèria, qualsevol dia de la setmana, llevat del dissabte i del diumenge. Usat molt rarament, fora de l'estil eclesiàstic. dia feiner (o obrer, o [...]
|
53.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Fets i períodes temporals
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Festivitats cíviques, religioses i polítiques S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius. Exemples: per Sant Jaume els focs de Sant Joan l'Onze de Setembre per Nadal per Pasqua Divendres Sant és inhàbil enguany la Festa Major cau en dissabte per Cap d'Any el Dia del Treball o [...]
|