FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Més d'hora. Arribar abans. Me n'aniré abans que vosaltres. En el temps passat. Això abans no passava. Abans no hi havia aquest costum. Precedint una altra cosa en situació, ordre, rang. No ho cerquis tan enllà del llibre: ho trobaràs abans. Indica preferència. [...]
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]
adv 1 antes. Tres hores abans, tres horas antes. Abans, les dones no estudiaven, antes, las mujeres no estudiaban. Abans la mort!, ¡antes la muerte!2 abans de antes de, con antelación a. 3 abans de gaire dentro de poco, en breve. 4 abans de tot (o de tota altra cosa) ante todo, antes que (o de [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adv. ans(poc usat) antecedentment anteriorment amb anterioritat primer. Jo ho vaig veure primer que tu. d'antuvi, abans de tot: se sol usar amb el qualificatiu bell o primer, anteposat: De bell antuvi. De primer antuvi. de primer moment abans de tota altra cosa 2 antigament. 3 adj [...]
pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats. Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple [...]
Fitxa
7893/2Darrera versió: 12.06.2024
Títol
La negació expletiva ('sense valor negatiu')
Fes-ho abans que no vingui o Fes-ho abans que vingui?
Resposta
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer
por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.
Amb els quantificadors de
grau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats
que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equipté menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves.En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats.Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi.
Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.
Amb les locucions
de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: De poc que no ens agafa un tropell.
Amb oracions exclamatives
encapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (35.6)
oració dos pronoms que fan de complement directe. Per exemple:
Ho faré tot abans de les tres (i no Faré tot abans de les tres).
No ho té tot a punt per marxar d'excursió (i no No té tot a punt per marxar d'excursió).
Els van comprar tots (i no Van comprar tots).
[...]
Estudi clínic en què es comparen els resultats previs a una intervenció o a un esdeveniment amb els resultats posteriors en un mateix grup d'individus. [...]
en gironí i en altres parlars centrals, també és possible escriure el possessiu abans del nom (prenominal). Per exemple:
un amic meu o un meu amic
unes veïnes teves o unes teves veïnes
una cunyada seva o una seva cunyada
El possessiu abans del nom també és habitual amb els quantificadors indefinits [...]
Fes-ho abans que no vingui o Fes-ho abans que vingui?
Resposta
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer
por, témer o evitar, en què les subordinades es construeixen en subjuntiu. Per exemple: Em fa por que (no) vulgui desentendre-se'n; Temem que (no) ens enxampi la tempesta; Va evitar que el seu fill (no) robés diners.
Amb els quantificadors de
grau més i menys, els adjectius comparatius millor i pitjor i els predicats
que contenen un valor comparatiu com preferir o estimar-se més. Per exemple: El nostre equipté menys possibilitats de remuntar que (no) els altres; És millor restaurar les cadires que (no) comprar-ne de noves.En aquest cas, la negació es pot reforçar amb l'adverbi pas. Per exemple: Prefereix parlar amb la directora que (no pas) amb els treballadors.
Amb oracions subordinades introduïdes per abans que. Per exemple: Començarem a cuinar abans que (no) arribin els convidats.Ara bé, quan no hi ha la conjunció que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: Fes-li la proposta abans no se'n vagi.
Amb la preposició fins, quan l'oració principal és negativa. Per exemple: No facis l'examen pràctic fins que (no) estiguis preparada.
Amb les locucions
de poc o per poc. Per exemple: Ens vam espantar i per poc (no) ens agafa un tropell. Ara bé, quan aquestes locucions van seguides de que, l'ús de l'adverbi no és obligatori. Per exemple: De poc que no ens agafa un tropell.
Amb oracions exclamatives
encapçalades per un quantificador que designa un alt grau, com ara quant o quin. Per exemple: Quantes vegades (no) ha vist aquesta pel·li!; Quina batussa (no) han muntat!
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (35.6)