Resultats de la cerca frase exacta: 567

91. subjacent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat sota, més avall. L'estrat subjacent és més compacte. L'afecció a les drogues és el reflex de problemes personals subjacents. [...]
92. xano-xano
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caminant a poc a poc. Xano-xano, carretera amunt, vam arribar a l'ermita. Vaig anar tot xano-xano rambla avall fins al port. [...]
93. kiwi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, de bec molt llarg i prim, lleugerament corbat cap avall, propi de Nova Zelanda. [...]
94. rost -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa pendent. Una pujada molt rosta. Allí la riba és rosta. Terreny que té un pendent considerable. Van pujant rost amunt. Rodolaren rostos avall.  [...]
95. passera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tauló, tronc d'arbre, pedres, etc., convenientment col·locats per a poder passar un riu, un torrent. Si vols travessar el riu, més avall trobaràs una passera. [...]
96. acalar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinar, dirigir cap avall (especialment una part del cos). Acalar els ulls, el front. Inclinar-se, ajupir-se. L'Àngels s'acalà per mirar-me més de la vora.  [...]
97. lligacama
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinta, cordó, etc., elàstics, amb què se subjecten a la cama o a la cuixa els mitjons o les mitges per a evitar que caiguin cames avall. [...]
98. tramada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligada de fustes que es fan baixar riu avall. Espai cobert per un conjunt de bigues paral·leles, entre dues parets, arcs o jàsseres. Tram1 2.  [...]
99. raier raiera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que condueix des de la vorera bigues soltes d'arbre per un corrent d'aigua. Persona que construeix un rai i el mena riu avall muntada sobre seu.  [...]
100. esbarrar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]
Pàgines  10 / 57 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>