Resultats de la cerca frase exacta: 431
|
91.
colorant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que colora, especialment que serveix per a tenyir o pintar. Substàncies colorants. Matèries colorants. Principis colorants. Substància acolorida que es pot fixar en classes determinades de matèria com tèxtils, plàstics, paper, etc., per a comunicar-los color o [...]
|
|
92.
rastell
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espigues, herba, etc. Rastellera. Posar a rastell. Obra de contenció en forma de rastell per a fixar la neu i evitar les allaus. Rastell de barres, de brèndoles. Vorada 2 3. Reixa caladissa que defensa l'entrada d'una construcció fortificada. Ormeig de pesca que consisteix en un [...]
|
|
93.
preu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bon preu. Vendre a un preu irrisori, a vil preu, excessivament baix. Un preu exagerat, exorbitant, fabulós. Un preu just. Establir, fixar, el preu d'una cosa. Demanar preu. Augmentar, apujar, el preu d'una cosa. Disminuir, abaixar el preu d'una cosa. Vendre a sota preu. Preu fix. Un bon amic no [...]
|
|
94.
gafa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una pota que, encastada a la paret, serveix de suport d'un baixant. gafa de canal Suport en forma de mitja lluna proveït d'una pota que s'encasta a la paret i serveix per a subjectar una canal. gafa de pala i punta Clau proveït d'una pala amb forats que serveix per a fixar a l'obra peces [...]
|
|
95.
ungla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de molts pètals. Peça o part d'una peça de petites dimensions que serveix per a retenir, fixar, rascar, etc. Eina de torner, a manera d'enformador acabat en punta, amb una cara plana i l'altra corbada, que serveix per a fer mitjacanya i per a polir les peces de banya. En med [...]
|
|
96.
escarabat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de pell. Guies corredisses emprades en els estiratges per a fixar la posició adequada que han de tenir els corrons de pressió al damunt dels corrons ratllats o laminadors. escarabat bum-bum Joc infantil. [...]
|
|
97.
plantar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar a terra (un plançó, un esqueix, etc.), perquè hi arreli. Plantar pins, vinya. Ací, hi plantarem cols. Enterrar llavors, bulbs, etc., (d'una planta) perquè es desenvolupi. Ficar a terra l'extrem (d'un pal, d'una estaca, etc.), perquè s'hi mantingui dret. L [...]
|
|
98.
Es pot dir agendar en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Treball
En l'àmbit laboral, amb el significat de 'fixar una data per a una reunió, una cita, etc.' es pot fer servir el verb agendar. Per exemple:
La coordinadora ha agendat una reunió per a la setmana que ve.
Al costat d'aquest verb, en l'àmbit general, amb el mateix significat, es poden fer servir [...]
|
|
99.
botó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
botonets per a les orelles. Part en forma de bola d'una arracada. Botons d'arracades. Arracades de botó i ametlla. Peça generalment de banús que, juntament amb el lligam, serveix per a fixar el cordal, en els instruments de la família del violí. Peça per a fixar les [...]
botó
|
|
100.
arrel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part inferior d'una planta vascular, generalment enfonsada a terra, que creix en sentit oposat a la tija, desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, i serveix primordialment per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients. Les arrels d'un [...]
|
botó
1 1 m. [BO] [LC] En bot., gemma.
1 2 m. [BO] [LC] Poncell 3. Un botó de rosa.
2 1 m. [LC] Peça petita circular, plana o bombada, de metall, os, nacre, etc., recoberta o no de tela, que es posa als vestits i serveix principalment, passant-la per un trau o una baga, per a subjectar l'una a l'altra dues peces del vestit o dues parts d'una mateixa peça, o a vegades merament d'adorn o com a distintiu. Una armilla amb botons de nacre. Un gec amb dos rengles de botons. Botes amb botons. Un llibre amb cobertes de pergamí, baga i botó.
2 2 m. [LC] Peça petita de metall, os, etc., usualment formada per un disc que porta al centre una espiga amb cabota, que serveix, passant-la per dos traus, per a subjectar l'una a l'altra dues peces de vestir o dues parts d'una mateixa peça.
2 3 [LC] botó de pressió Dispositiu constituït per dues peces metàl·liques circulars, l'una amb una espiga central i l'altra amb un encaix, les quals, cosides cadascuna en un dels costats d'una peça de vestir, hom fa encaixar a pressió per tal de cordar-la.
2 4 [LC] botons de puny Joc de botons dobles per a cordar els punys de les camises.
3 1 m. [LC] Objecte en forma de botó o bola.
3 2 m. [LC] [SP] Bola amb què termina la fulla d'un floret.
3 3 m. [IQ] [LC] Residu d'or, argent, etc., que es reuneix formant una bola en el fons del gresol, de la copel·la, etc.
3 4 m. [IT] Petit apilotament de fibres en un fil produït durant l'operació de cardat.
3 5 [MD] botó de foc Tija d'acer terminada en una bola que serveix, arroentant-la, per a cauteritzar, i el cauteri mateix. Li donaren dos botons de foc.
3 6 m. [EI] [IMI] Part central d'una roda, d'un volant, etc., travessada per l'arbre, generalment de secció circular i més gruixuda que la resta de la peça, on, si escau, encaixen els rajos.
4 m. pl. [AGR] [LC] pop. Testicles.
5 1 m. [IMI] [LC] Arracada en forma de bola. Li va regalar dos botonets per a les orelles.
5 2 m. [IMI] [LC] Part en forma de bola d'una arracada. Botons d'arracades. Arracades de botó i ametlla.
6 1 m. [MU] Peça generalment de banús que, juntament amb el lligam, serveix per a fixar el cordal, en els instruments de la família del violí.
6 2 m. [MU] Peça per a fixar les cordes de les arpes a la taula harmònica.
6 3 m. [IMF] Cilindre travessat per l'eix que uneix les dues parts de la majoria de frontisses i que és visible i sobresurt de la porta, la finestra, el balcó, etc., on la frontissa és encastada.
7 1 m. [EE] [LC] Peça que hom pitja o bé fa girar a fi d'accionar un mecanisme, obrir o tancar un circuit elèctric, etc.
7 2 m. [MU] Comandament de l'orgue dels que permeten d'introduir, amb un sol moviment del peu o de les mans, els jocs preparats prèviament.
8 m. [MD] botó d'Orient Afecció endèmica caracteritzada per l'aparició a les parts descobertes dels cos, sobretot a la cara, d'unes pàpules vermelles d'uns 2 o 3 centímetres.
9 1 m. [BOS] [LC] botó d'or [o botó daurat] Planta herbàcia del gènere Ranunculus , de la família de les ranunculàcies, de fulles retallades i flors d'un groc daurat.
9 2 [BOS] botons de frare Gratabous.
9 3 [AGA] [BOS] botons de gat Conillets.
9 4 [BOS] botons de gos Herba dels gèneres Ophrys o Orchis , de la família de les orquidàcies, caracteritzada per la forma del seu aparell subterrani, que presenta dues tuberositats arrodonides.