Que no admet complement directe. Un verb intransitiu. Una oració, una construcció, intransitiva. [...]

Propietat d'un verb intransitiu.  [...]

Com a intransitiu. Un verb transitiu usat intransitivament. [...]

Cas de la declinació que, en llengües com ara el basc, caracteritza l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu, per oposició al subjecte d'un verb transitiu. Cas absolutiu. [...]

Paral·lelisme sintàctic entre l'objecte d'un verb transitiu i el subjecte d'un verb intransitiu. [...]

Relatiu o pertanyent a l'ergativitat. Construcció ergativa. Llengua ergativa. Verb ergatiu. Cas de la declinació de llengües com ara el basc que caracteritza el subjecte d'un verb transitiu, per oposició a l'objecte d'un verb transitiu i al subjecte d'un verb intransitiu. Cas [...]

declinació. acusatiu de qualificació Acusatiu intern. acusatiu doble En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d'objecte, generalment l'un de persona i l'altre de cosa. acusatiu intern Complement d'un verb intransitiu de la mateixa arrel o [...]

en temps, aspecte, mode, nombre o persona que en una oració formen part d'un predicat i que designen accions, processos o estats. Verb transitiu, intransitiu. Mot d'aquesta categoria. El mot córrer és un verb. verb absolut Verb que, essent transitiu per naturalesa, és usat [...]