judici
1 1 m. [LC] [DR] Acció de jutjar; l'efecte. Donar algú el seu judici sobre una cosa. Quin judici n'has format, d'aquest llibre?
1 2 [LC] [RE] judici final Judici universal.
1 3 [LC] judici temerari Judici inconsiderat.
1 4 [LC] [RE] judici universal Judici en què, segons la Bíblia, tothom serà jutjat a la fi del món.
2 1 m. [LC] [DR] Coneixement d'una causa en què el jutge ha de pronunciar la sentència. Judici de faltes, contenciós, contradictori, declaratiu. Ésser algú cridat en judici.
2 2 [LC] judici a porta closa Judici sense públic.
2 3 [DR] judici d'abintestat Procediment judicial sobre l'herència i l'adjudicació de béns de qui ha mort sense haver fet testament.
2 4 [DR] judici de cognició Procés civil amb tramitació especial, intermedi entre el judici verbal i el declaratiu ordinari de menor quantia.
2 5 [DR] judici sumari Procediment judicial especial que, per tractar qüestions considerades urgents, té una tramitació abreujada.
3 m. [LC] [DR] Sentència del jutge.
4 1 m. [LC] [FS] [PS] Operació de l'enteniment, que implica comparació i discriminació, amb què es forma un coneixement dels valors i de les relacions de les coses.
4 2 m. [LC] Facultat de realitzar aquesta operació. És un home de recte, de clar, judici.
4 3 [LC] a judici de loc. prep. Segons el judici de. A judici de tothom, tu ets el culpable.
5 1 m. [PS] [FS] Acte o procés mental mitjançant el qual s'atribueix un predicat a un subjecte, s'afirma o es nega una relació entre dos o més termes.
5 2 [FS] judici analític Judici que és ver en virtut del significat dels seus termes.
5 3 [FS] judici sintètic Judici la veritat del qual no es deriva de la significació dels seus termes.
