Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 152.644

81. creatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té creativitat. Que denota creativitat. Que pot crear. Persona que concep anuncis publicitaris. [...]
82. baldament 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encara que, mal que. Veniu, baldament sigui tard. [...]
83. enganyador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que enganya, que aparenta el que no és. [...]
84. regatejador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que regateja, que, quan compra, acostuma a regatejar. [...]
85. restitutori -òria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que restitueix, que implica, que disposa, una restitució. [...]
86. ço
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Açò . ço del meu (o del teu, etc.) Allò que és propietat meva, o teva, etc. Despengué de ço del seu 10.000 escuts. ço que En combinacions pronominals substantives, el que, allò que. ço que Cosa que, en què l'antecedent cosa resumeix el [...]
87. probable
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom té raons suficients per a inclinar-se a creure que s'acomplirà, que s'esdevindrà. És probable que no vingui. De què la certesa té més raons en pro que en contra. És més que probable: segur. [...]
88. nyac
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el soroll que fan dues coses que, acostant-se violentament, n'enclouen una altra. [...]
89. congruent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que convé, que s'ajusta, que correspon bé. En geom., que es pot superposar a un altre i que hi coincideix exactament. Figures congruents. [...]
90. 'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu? / Alternança d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influència
Font Fitxes de l'Optimot
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple: Els va ordenar fer els deures. Els va ordenar que fessin els deures. Ens va aconsellar fer-nos [...]
Pàgines  9 / 15.265 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>