1.
àvar àvara
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble del Caucas que habita majoritàriament el Daguestan i el nord-oest de l'Azerbaidjan. Relatiu o pertanyent als àvars. Llengua caucàsica parlada pels àvars. Relatiu o pertanyent a l'àvar. [...]
|
2.
avar -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que estalvia, que no prodiga. És un home avar de paraules. [...]
|
3.
arraix -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avar, gasiu. Arrais. [...]
|
4.
guino
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home avar, poc fiable o que actua amb males arts. Trinxeraire, murri. [...]
|
5.
coquí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gasiu, avar. Covard, traïdor. [...]
|
6.
puny
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estret Ésser avar, gasiu. tenir algú al puny Tenir-lo completament a la nostra disposició o al nostre arbitri. Canell. Tinc el puny esquerre tot adolorit. La va agafar pels punys. Part o allargament de la màniga que cobreix el puny. Portar els punys planxats. Aquesta [...]
|
7.
abassegar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, arreplegar i retenir (d'alguna cosa) tot el que pot, tot el que hi ha. L'avar no somia altra cosa sinó abassegar diners. Semblava que volia ser a tot arreu i abassegar-ho tot i en realitat tot li era indiferent. Ocupar enterament l'atenció i la dedicació (d'algú). [...]
|
8.
taxar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
jutge d'imprudència, de negligència. El taxen d'avar. Han taxat les meves paraules de lleugeres i imprudents. [...]
|
9.
contrari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oposar-se sistemàticament. al contrari [o ans al contrari, o ben al contrari] Contràriament. L'un germà és avar; l'altre, al contrari, més aviat és malgastador. Són dos ocells que no s'assemblen pas gaire; ans al contrari, són ben diferents. No és [...]
|
10.
caràcter
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
no sap donar bé el caràcter dels personatges que representa. Falsejar el caràcter. Mantenir-se en caràcter. Persona considerada com a exemple típic d'un tret moral determinat, personatge creat per un dramaturg, novel·lista, etc. L'avar de Molière és un [...]
|