FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és estrany i extravagant pel seu caràcter absurd, còmic o ridícul. El majordom era un personatge estrafolari, amb aquells vestits passats de moda i aquell capteniment tan cerimoniós. El pelegrí duia una mena de túnica i un barret estrafolari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no conté cap element estrany, exempt de tota mescla. Or pur. Oli pur d'oliva. Una substància químicament pura. Vi pur. Un cavall de pura sang. Un aire pur. químicament pur D'un alt grau de puresa, s'aplica a la substància que conté impureses en una quantitat prou [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer posar malalt. La vida que porta és capaç d'emmalaltir l'home més fort. Posar-se malalt. Els plàtans del passeig s'emmalaltien per un mal estrany. Agafar una malaltia. Tornant-se'n a la seva terra, ell emmalaltí i hagué d'aturar molt de temps a Gènova. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer pur, deslliurar de tota impuresa, de tot element estrany o nociu, llevar la part impura (d'alguna cosa). Purificar l'oli. Purificar la sang. Fer pur complint certs ritus religiosos. Purificar el calze a la missa. Purificar l'ànima. L'ànima es purifica amb el sofriment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habituar a un clima diferent del nadiu, adaptar a un clima foraster o estrany. Aclimatar la canya de sucre. No ha pogut aclimatar-se a Suècia. Fer que (una cosa) arreli o prosperi en un indret diferent d'aquell en què ha tingut el seu origen. Aclimatar un costum. Aclimatar les arts. [...]
