51.
privatitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transferir al sector privat (una activitat o una empresa de propietat pública). [...]
|
52.
privacitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de privat. Tot i la influència dels periodistes, va defensar la seva privacitat. [...]
|
53.
àpoca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Document públic o privat en què el creditor declara haver rebut del deutor la quantitat deguda. [...]
|
54.
òmnibus
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vehicle públic o privat que té capacitat per a transportar més de nou viatgers, incloent-hi el conductor. [...]
|
55.
patuès
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Parlar dialectal, especialment el privat de cultura literària i emprat sols en la conversa familiar, dit despectivament. [...]
|
56.
afònic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privat de l'ús de la veu. Estic afònic. Mancat de vibracions vocàliques, s'aplica a alguns fonemes. [...]
|
57.
frustració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de frustrar; l'efecte. Estat de qui resta privat d'una satisfacció que creu que li correspon. [...]
|
58.
parapúblic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és de titularitat pública però que es regeix majoritàriament pel dret privat. Una empresa, organització, entitat, parapúbliques. [...]
|
59.
falsificació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de falsificar; l'efecte. Obra d'art que hom pretén fer valorar com a autèntica, sense ésser-ho, o com a feta per un autor diferent del que l'ha feta. Delicte que es comet en document públic, comercial o privat, en moneda, segell o marca quan es produeix l [...]
oficial1
adj. [LC] Que té la sanció de l'autoritat constituïda, que és d'ofici, no particular o privat. Butlletí oficial. Notícies oficials. |
60.
oficial 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la sanció de l'autoritat constituïda, que és d'ofici, no particular o privat. Butlletí oficial. Notícies oficials. [...]
|