Resultats de la cerca frase exacta: 764
|
81.
engolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, agafar (alguna cosa, especialment l'aliment, una presa, etc.) a plena gola. Ficar-se, esmunyir-se per un lloc angost. S'engolà per l'escaleta de la capella. Fer engolar el peix a la bossa de l'art. [...]
|
|
82.
ambrosia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menjar o aliment dels déus grecs, que feia immortal qui en menjava. [...]
|
|
83.
quimificació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conversió de l'aliment en quim, per l'acció del suc gàstric. [...]
|
|
84.
croqueta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bola allargada feta amb carn de gallina, amb carn de porc, amb peix, etc., capolada, o amb sèmola, arròs o un altre aliment, pastada amb llet, que es fregeix després d'arrebossada amb ou i farina o pa ratllat. [...]
|
|
85.
sustentar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sostenir amb l'aliment necessari, fornir de l'aliment necessari. Els aliments que calen per a sustentar el cos. Fer que (alguna cosa) no decaigui, que conservi el seu vigor. Unes promeses que sustentaven l'esperança de la gent. [...]
|
|
86.
edulcorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endolcir (un aliment o un medicament) amb substàncies naturals o sintètiques. Paraules edulcorades. [...]
|
|
87.
parva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita porció d'aliment que hom prenia al matí els dies de dejuni. [...]
|
|
88.
salubritat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de salubre. Conjunt de condicions sanitàries idònies per al consum d'un aliment. [...]
|
|
89.
braquiòpodes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup d'invertebrats lofoforats marins, amb closca bivalva i amb la boca situada entre dos braços carnuts que li serveixen per a produir un corrent d'aigua que atreu l'aliment, els individus del qual viuen fixos sobre el fons. Individu d'aquest grup. [...]
|
|
90.
mannà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliment que segons la narració bíblica va ésser fornit providencialment als israelites en llur viatge a través del desert. mannà celeste Aliment espiritual, especialment l'eucaristia. Substància gomosa i dolça que flueix de certes plantes, especialment del freixe [...]
|
