1.
endevinar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calar, endevinar les intencions, raons, etc. filar, íd. tocar-hi. Saps qui ho ha fet? —No, no hi toco. olorar ensumar encertar ensopegar descobrir llegir, endevinar els sentiments, etc., d'algú per la seva actitud o expressió, etc. caure-hi(en alguna cosa) tenir nas tenir bon cop d'ull [...]
|
2.
calar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. abaixar. recalar, tornar a calar. 2 penetrar, xopar. 3 veure, endevinar, comprendre. 4 ficar. 5 encendre. 6 (calar-sepron.) engolir, menjar. 7 v. intr. enfonsar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
olorar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 odorar flairar ensumar percebre una olor 2 Fig. endevinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
encertar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
No errar (≠ encertir). colpir, encertar amb una certa força. La pedra el va colpir al front. ensopegaro encepegar, encertar a trobar. Aquesta vegada ho has ensopegat: tens raó. endevinar. Ara ho has endevinat: aquesta és la solució. caure-hi(en una cosa) endevinar la tecla, encertar-ho [...]
|
5.
ensopegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. Topar amb el peu contra un obstacle. empassegar encepegar trompassar entropessar entrebancar-se entrepassegar espuntegar(esp. el bestiar de ferradura) Cp. anar de trompis: caure per efecte d'una ensopegada. 2 v. tr. trobar, endevinar. 3 (ensopegar-sepron.) escaure's, trobar-se [...]
|
6.
endeví
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tenir el do d'endevinació en estat de son. saurí, el qui, amb una vareta a la mà o altre mitjà pretén endevinar aigua o altra cosa oculta sota terra. Cp. profeta 2 A l'endeví: a les palpentes. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
comprendre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fer veure que no era veritat. assimilar, comprendre una cosa que s'ha llegit o escoltat. digerir, íd. pair, íd. tenir bon cop d'ull, comprendre fàcilment les coses. Cp. endevinar entendre. Ant. No cabre una cosa al cap (al magí). No acabar d [...]
|
8.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
morir. 6 pecar. 7 atacar, escometre. 8 acudir-se, endevinar, recordar. 9 esdevenir-se. 10 ésser. 11 escaure's. 12 Fer caure: fer anar per terra tirar per terra tombar estassar terrejar, fer caure a terra l'adversari. arraulir capitombar, fer caure de cap. arrodolar, fer caure [...]
1 ploure (fig.), caure en abundància. Les pedres plovien sobre nostre. cascadejar, caure com una cascada, una cosa. desplomar-se, caure a plom. venir-se, caure al damunt (un sostre, una volta, etc.). porgar (v. intr.), caure el fruit de l'arbre abans de madurar. Arriba la tardor roent, quan porga l'oliva i grella el forment. degotar o gotejar, caure un líquid (o com un líquid) gota a gota. saltar. M'ha saltat un botó de l'americana. incidir, venir a caure, un projectil, un raig de llum, etc., sobre una superfície. recaure, venir a caure sobre algú. Totes les feines pesades requeien sobre d'ell. penjar (v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles. esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc. ensulsiar-se, íd. esbaldregar-se, íd. ensorrar-se, íd. anar de trompis, caure, una persona, per terra. esbarrar-se, caure pendent avall. rossolar, caure lliscant per un pendent. rodolar, caure per terra o rost avall donant voltes sobre si mateix. tomballar o tomballejar, caure per terra fent tombs. capitombar, caure de cap. capgirellar, caure fent capgirells. Va anar capgirellant fins al fons. caure a pic, caure verticalment. estimbar-se, caure per una timba. esbalçar-se, íd. avencar-se, íd. caure com un sac, caure feixugament. caure com un sac de patates, caure sense resistència, com un mort. caure de pernes enlaire, caure de cap. esmorrar-se, caure de cara. caure de memòria, caure d'esquena. caure de corcoll, íd. caure de cul, tocant primer el cul a terra. anar de morros per terra, caure de cara. caure de nassos, íd. caure de morros, íd. (vulg.) caure de genolls, caure agenollat. caure escales avall, caure per una escala. 2 anar a parar. Anar a parar a les mans del seu enemic. 3 → arribar. 4 → disminuir. 5 → morir. 6 → pecar. 7 → atacar, escometre. 8 → acudir-se, endevinar, recordar. 9 → esdevenir-se. 10 → ésser. 11 → escaure's. 12 Fer caure: fer anar per terra tirar per terra tombar estassar terrejar, fer caure a terra l'adversari. arraulir capitombar, fer caure de cap. arrodolar, fer caure violentament (alguna cosa) de rodolons per terra. fer anar de rodolons sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu (l'adversari). fer la traveta (a algú), fer-lo caure fent-li la traveta. També s'usa en sentit fig. fer caure (algú) de l'escambell (fig.), fer caure algú de la seva posició privilegiada, etc. → abatre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
trobar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ensopegar a l'estació. fer-se trobadís (o topadís) (amb algú), procurar de trobar-se amb ell. Cp. descobrir, desenfonyar, desentaforar, desenforinyar, endevinar 2 Fig. idear. 3 (trobar-sepron.) coincidir convergir(dit de dues rectes, de les mirades, del foc de l'artilleria, etc., i, per ext., de dues [...]
|
10.
veure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. En girar-me bruscament vaig sorprendre la mirada que es donaven. presenciar. Va haver de presenciar una escena molt penosa. contemplar clissaro filustrar. Que no hi clisses? filaro calar, veure, esp. amb la ment, endevinar les intencions, la manera d'ésser d'algú. Ja l'he calat: és un farsant [...]
|