són dins de la bossa (o dins la bossa).
Aquestes preposicions, tret de lluny, poden anar precedides de la preposició a. Per exemple:
Deixa el llibre (a) damunt la taula.
L'estació de tren no és lluny de casa.
Ara bé, les preposicions sobre, sota, vora i prop, si no duen explícit el complement [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar la vista (sobre algú o alguna cosa). —Què mires? —Mirava la teva corbata. Mirar-se al mirall. Mirar de prop, de lluny. Mirar per un forat, per una escletxa. Mirar algú de fit a fit, de cua d'ull. de mira'm i no em toquis Poc sòlid. de mira'm i no em [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
habitem. Fer la volta al món. Ser algú el millor home del món. No hi ha al món res millor que això. Això ell no ho faria per res del món. ésser a l'altra part de món Ésser molt lluny. perdre el món de vista Desmaiar-se. perdre el món [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temporal que es presenten espontàniament en molts sistemes quan es troben prou lluny de l'equilibri termodinàmic. Conjunt d'una societat, d'un grup, etc., considerat pel que fa a la seva estabilitat i permanència en el temps. Conjunt de lleis, d'organismes i de forces socials [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. tenir algú el braç llarg Abastar lluny el seu poder. Pota anterior d'un quadrúpede. Tentacle de certs mol·luscos, pinça de certs crustacis, etc. Persona que treballa. S'hauran d'aturar les feines per manca de braços. Executor. Jo soc el cap, ell és el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. L'home té el cervell molt més desenvolupat que els altres animals. L'home té els braços més curts que els antropoides. Les diferents races dels homes. Lluny de la societat dels homes. Déu volgué castigar els homes. Mascle de l'espècie humana, especialment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre la imatge (d'un objecte) que els rajos lluminosos que provenen d'aquest formen al fons de l'ull sobre la retina. Veure una cosa. Veure algú. Una cosa que es veu de lluny. Des d'ací es veu el mar. Ho he vist amb els meus propis ulls. Veure's en un mirall. Quan es van veure lligats [...]
Per expressar tot allò 'susceptible d'ésser reconegut' es fan servir les formes normatives recognoscible, reconeixible o reconeixedor, reconeixedora. Per exemple:
És un poble fàcilment recognoscible per la seva església.
Té una manera de caminar molt reconeixible, fins i tot de lluny.
A partir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'n va anar en crits i amenaces. Duia un vestit que se n'anava a trossos. Dirigir-se, ésser portat, a atènyer un fi. Anar a la seva perdició. Anar a la ruïna. Anar a la vicepresidència. Aquest noi anirà lluny. Ésser posat en joc pel qui parla, a favor d'una carta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cos llevat el cap i les extremitats. No s'hi val a agafar pel cos: l'has d'agafar per un braç o per una cama. Tot el cos llevat el cap. El cap fou trobat en un vall, i el cos, deu passes lluny. Part d'un vestit que cobreix el tronc. El cos de la camisa. Un gec amb el cos llis i les [...]
