FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap a la banda de fora, més o menys lluny en aquesta direcció. La nostra casa és gairebé tocant a la vila: la d'ells és més enfora. enfora de [o a l'enfora de, o de... enfora] Exceptuant, salvant. I, del duc enfora, tots l'abandonaren i s'empassaren a l'enemic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les teleforals, força gros, de barret i cama de color gris brunenc, de carn molsuda però dura i amarga, i himeni en tubs blancs i curts, comestible en fase molt jove, que viu en pinedes de baixa altitud, sovint no gaire lluny de la costa (Boletopsis leucomelaena). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Funció del sentit de la vista. Visió binocular. Visió de lluny, de prop. Fet de veure. Els núvols poden complicar la visió de l'eclipsi de sol. La cosa vista. Es presentà als seus ulls una visió horrorosa. Agudesa visual. visió beatífica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Observar cautelosament, amagadament (algú, allò que fa, que diu, etc.). L'espiaven de lluny. Espiar els passos d'algú. Espiar els moviments de l'enemic. Ves amb compte a parlar: algú ens espia. Estar amatent (a una ocasió) per actuar. Espiàvem el moment favorable per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està sol en un lloc, lluny de qualsevol altre element de la seva espècie. Vivia en una casa aïllada. El turó està aïllat enmig de la gran planura. Que no forma part d'un grup o d'un conjunt. La cèl·lula es pot presentar aïllada o formant grup amb d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En direcció d'ací allà, més o menys lluny en aquesta direcció. Fes-te enllà. Poseu-vos més enllà. Els trobareu més enllà del molí. Del molí enllà ja no trobareu cap més casa. allí enllà V. allí. de cert temps [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer com si fos certa, veritable, real, etc., (una cosa que no ho és). Fingir una malaltia. Fingia d'estar malalt. Fingia una alegria que estava lluny de sentir. Fingia que passava un gran dolor. Van fingir un casament. És un home que no sap fingir. Donar com a certa (una cosa imaginada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu que, reflectint la veu de qui parla, permet de sentir-lo millor, de més lluny. El tornaveu d'una trona. El tornaveu de l'apuntador en un teatre. Làmina inclinada col·locada a les finestres d'alguns campanars, la qual reflecteix cap avall el so de les campanes i, alhora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En direcció a la banda que és davant algú. Fer un pas endavant i dos endarrere. Apa, nois, endavant! Més o menys lluny en aquesta direcció. Ja són endavant: doneu-vos ànsia a aconseguir-los. Els nois són més endavant, encara. En un temps que [...]
