51.
saltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 saltar. Al llegar a la orilla, saltaron todos a tierra, en arribar a la riba, van saltar tots a terra. 2 [brincar] saltar, saltironar. Saltaba de alegría, saltava d'alegria. 3 [pelota] botar. 4 [estallar] saltar. 5 [de la cama] saltar. 6 [brotar] brollar. 7 saltar. Abrochándome me ha [...]
|
52.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
demanar almoina. 52 [aves] covar intr. 53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda. 54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's. 55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere). 56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt [...]
|
53.
arma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
les armes. 22 ¡descansen armas! mil descanseu armes!23 estar en arma (o en armas) estar sobre les armes. 24 hacer armas [guerrear] fer armes. 25 hacer sus primeras armas fig fer les primeres armes. Hacer sus primeras armas en el teatro, fer les primeres armes al teatre. 26 llegar a las armas arribar a [...]
|
54.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
14 a la buena de Dios a la bona de Déu. 15 ¡buena es esa! aquesta sí que és bona!16 ¡buena la has hecho! si que l'has feta bona!17 ¡buenas! [por la mañana] bon dia!18 ¡buenas! [por la tarde] bona tarda!19 ¡buenas! [por la noche] bona nit!20 ¡buenas! [al llegar] Déu vos guard!21 ¡buenas! [al marcharse [...]
adj 1 bo -ona. Unas buenas tijeras, unes bones tisores. 2 [conveniente] bo -ona. Bueno para la salud, bo per a la salut. 3 [fácil] bo -ona, de bon. Un metal bueno de doblar, un metall bo de doblegar (o de bon doblegar). 4 [hábil] bo -ona. Tiene buenas manos, té bones mans. 5 [servible] bo -ona. Estos zapatos están todavía buenos, aquestes sabates encara són bones. 6 [agradable] bo -ona. Pasar una buena tarde, passar una bona tarda. 7 [que obra bien] bo -ona. Un hombre bueno, un home bo. 8 [mucho] molt -a. Buenos dineros me ha costado, m'ha costat molts diners (o molts de diners que m'ha costat). 9 [considerable] bo -ona. Hemos esperado una buena semana, ens hem esperat una bona setmana. 10 [irónicamente] ben bé. Se gastó sus buenos cinco euros, es gastà ben bé els seus cinc euros. 11 [sencillo] bo -ona. Un buen chico, un bon xicot. 12 a buenas a les bones. 13 ¿adónde bueno? vós per aquí? 14 a la buena de Dios a la bona de Déu. 15 ¡buena es esa! aquesta sí que és bona! 16 ¡buena la has hecho! si que l'has feta bona! 17 ¡buenas! [por la mañana] bon dia! 18 ¡buenas! [por la tarde] bona tarda! 19 ¡buenas! [por la noche] bona nit! 20 ¡buenas! [al llegar] Déu vos guard! 21 ¡buenas! [al marcharse] adeu-siau!, estigueu bo (o bons)!, passi-ho bé! 22 ¡bueno! [está bien] bé!, d'acord!, conforme! 23 ¡bueno! [basta] ja està bé!, prou!, ja n'hi ha prou! 24 ¡bueno! [sorpresa] alça!, renoi! ¡Bueno! ¡No nos faltaba más que esto!, alça! només ens faltava aquesta! 25 ¡bueno, bueno, bueno...! [indicando confusión] a veure, a veure.... 26 bueno de bo per a, de bon. Una raíz buena de comer, una arrel bona per a menjar (o de bon menjar). 27 ¡bueno está...! ja està bé...! 28 ¡bueno está lo bueno! ja n'hi ha prou!, ja està bé! 29 dar por bueno donar per bo. 30 dar una buena a alguien clavar un bon juli (o una bona pallissa) a algú. 31 de buenas de bon humor. 32 de buenas a primeras [bruscamente] de sobte, tot d'un plegat, de cop i volta, tot d'una, quan menys t'ho penses. 33 de buenas a primeras [a primera vista] de primer moment, abans de tot (o de tota altra cosa), primer que res, en primer lloc, d'entrada, d'antuvi (o de bell antuvi), primer de tot, de primer cop d'ull. 34 ¿de dónde bueno? vós per aquí? 35 eso sí que está bueno aquesta sí que és bona. 36 eso sí que estaría bueno sí que la faríem bona. 37 está (o estás) bueno si està (o estàs) bé si, va (o vas) bé si. 38 ¡estamos buenos! estem (o anem) bé! 39 estar bueno [rico] ésser bo. Está muy bueno este pastel, és molt bo aquest pastís. 40 estar bueno [de salud] estar bo. 41 estar bueno [oportuno] estar bé, ésser oportú. Regañándole estuviste muy bueno, vas estar molt bé renyant-lo. 42 estar de buenas tenir la bona. 43 ¡estaría (o estaríamos) bueno (o buenos)! sí que la faríem bona! 44 estaría bueno que... ara fora bo que... 45 librarse de una buena deslliurar-se'n d'una de bona. 46 lo bueno el (o allò) que és bo, les coses bones. 47 lo bueno es que fam el bo del cas és que, la cosa bona és que. 48 lo bueno, si breve, dos veces bueno poques paraules i ben dites, com més curt millor. 49 por las buenas a les bones. 50 por las buenas [bruscamente] sense més ni més, de cop i volta. 51 por las buenas o por las malas si us plau per força, per força, de grat o per força. 52 ¡qué bueno! amer [¡qué bien!] que bé! ¡Que bueno que viniste!, que bé que hagis vingut! 53 ¡qué bueno sería que...! que bé aniria que...!, que n'aniria de bé que...! 54 ¿qué dice de bueno? què expliqueu (o dieu, o hi ha) de bo? 55 una buena una de bona. 56 venir bueno [un periódico] valer la pena, ésser interessant. 57 venirse a buenas anar a les bones. 58 verá (o verás, etc) lo que es bueno [en tono de amenaza] ja t'ho trobaràs. Sigue molestando y sabrás lo que es bueno, continua molestant i ja t'ho trobaràs. 59 verá (o verás, etc) lo que es bueno sabràs quin pa (o el pa que) hi donen. Cuando vayas a la mili sabrás lo que es bueno, quan vagis al servei sabràs quin pa hi donen. m i f 60 bo -ona. Los buenos y los malos, els bons i els dolents. |
55.
tanto 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
había?, Tants n'hi havia?9 a las tantas [de la noche] a altes hores (o a alta hora) de la nit (o de la matinada). 10 a las tantas [de la mañana] a tres quarts de quinze. 11 levantarse a las tantas llevar-se a tres quarts de quinze. 12 llegar a las tantas arribar a misses dites, fer salat, arribar a tres [...]
|
56.
estar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cinema és en un carrer principal. Juan estaba en el balcón, en Joan era al balcó. 4 [indicando posición] estar. Juan estaba de pie en el balcón, en Joan estava dret al balcó. 5 [en casa] ésser, ser, haver-hi. ¿Está el dueño? —No está, que hi és, l'amo? —No hi és. 6 [llegar a un lugar] ésser [...]
|
57.
pasar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[volver] girar. No pases la hoja aún, no giris full encara. 5 fer passar. El criado nos pasó al salón, el criat ens va fer passar al saló. 6 [hacer llegar] fer arribar, portar. Aún no me has pasado la cuenta, encara no m'has fet arribar el compte. 7 [filtrar] passar. Pasar un líquido por el colador [...]
|
58.
corazón
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] encongir-se (o partir-se, o trencar-se) el cor. 27 latir (o palpitar) el corazón batre (o bategar) el cor. 28 levantar el corazón [animarse] agafar ànim, cobrar coratge. 29 levantar el corazón [animar] donar ànim, aixecar la moral. 30 limpio de corazón net de cor. 31 llegar al corazón arribar al cor. 32 [...]
|
59.
a 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prep [con el artículo el se contrae en al] 1 a [i les formes al i als, contracció de a i el i de a i els]. 2 [lugar, dirección] a [al, als]. Ir a Madrid, anar a Madrid. Llegar al teatro, arribar al teatre. 3 en [davant un, algun, aquest, aquell]. Subir a una montaña, pujar en una muntanya. 4 [casa [...]
|
60.
mano 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'n la mà. 115 írsele la mano fig [con un ingrediente] escapar-se (o anar-se'n) la mà, anar-se'n de la mà. 116 largo (o listo) de manos fig llarg de dits (o de mans). 117 lavarse las manos fig rentar-se'n les mans. 118 levantar la mano fig [alzar la mano] alçar la mà. 119 llegar a las manos fig [en [...]
|