Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
La Resolució PRE/3758/2023, de 7 de novembre, estableix el canvi de denominació del municipi de Castell-Platja d'Aro, que passa a denominar-se Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Com [...]
les formes el que, el qual (ni lo que o lo qual). Per exemple:
Ha vingut la seva mare, cosa que l'ha sorprès molt (i no ...el que l'ha sorprès).
Va estudiar fisioteràpia, decisió que li va obrir moltes portes.
El pronom relatiu neutre la qual cosa també pot anar darrere de preposició, siescau [...]
'partir d'un lloc per anar al lloc de procedència'. Per exemple:
Finalment va sortir-se'n amb penes i treballs.
Ens en tornem abans d'hora perquè plou.
Ara bé, col·loquialment de vegades les formes sortir-se'n i tornar-se'n es fan servir amb el pronom en prefixat. Tanmateix, aquestes formes no s'usen en [...]
Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'.
Aquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple:
Les fulles dels arbres cauen (i no [...]
la llar de foc.
Intentaven asseure el malalt a la llitera.
I, finalment, el verb asseure's és pronominal i es fa servir en el sentit de 'començar a seure'. Per exemple:
Asseu-te ara mateix, que comença l'espectacle!
Si us asseieu en aquesta butaca no veureu res.
[...]
convoca (sovint apareix a la capçalera)
identificació de l'òrgan col·legiat i, siescau, del caràcter de la sessió (ordinari, extraordinari)
dia, hora i lloc de la reunió
ordre del dia
signatura de qui convoca
datació del document
destinatari o destinatària
Hi ha altres informacions que també s [...]
Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi [...]
UAB (si es llegeix 'la uab')
Quan la sigla es llegeix lletrejada, l'accent recau sobre la vocal tònica de l'última lletra. Com en el cas de les sigles llegides com un mot, com que la inicial de la sigla sol ser una u (de universitat), aquesta vocal és àtona i, per tant, l'article la tampoc no s [...]
Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de la forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:
Encara no se sap qui farà [...]
poques paraules i ben dites com més curt millor
L'expressió lo bueno, si breve, dos veces bueno es pot traduir al català per poques paraules i ben dites, o bé, com més curt millor.
[...]