-a adj 1 violento -ta. Una tempestat violenta, una tempestad violenta. 2 [agressiu] violento -ta. 3 fig violento -ta. Una passió violenta, una pasión violenta. 4 ésser violent [de fer una cosa] ser violento. 5 estar (o sentir-se, o trobar-se) violent estar (o sentirse, o encontrarse) violento. [...]
v intr 1 cantar. 2 [els ocells, els insectes] cantar. 3 fig [produir soroll una cosa] cantar. L'aigua, quan bull, canta, el agua, cuando hierve, canta. 4 fig [les peces d'un mecanisme] cantar, rechinar. 5 fig [desdir una cosa] desdecir, desentonar. Un moble així, al menjador, canta, un mueble así [...]
f 1 [bocada] bocado m. 2 [entre l'esmorzar i el dinar] bocadillo m, tentempié m, piscolabis m. 3 menjar en quatre bocinades [una cosa] comer en un bocado (o en dos bocados, o en menos que canta un gallo, o en un abrir y cerrar de ojos). [...]
f 1 [malignitat] malicia, maldad. 2 [coneixença del mal] malicia. És un xicot sense malícia, es un muchacho sin malicia. 3 [picardia] malicia. 4 fer malícia [una cosa] saber mal, dar rabia. 5 tenir malícia a algú tener ojeriza (o manía, o tirria, o fila, o hincha) a uno. [...]
f 1 miseria. Les misèries de la vida, las miserias de la vida. 2 [extrema pobresa] miseria. 3 [brutícia extrema] miseria. 4 [cosa de poc valor] miseria, insignificancia. 5 estar a la misèria estar en la miseria. 6 menjar-se'l la misèria fig i fam comérsele la miseria. [...]
m 1 mús [dels instruments de corda] traste. 2 fig sitio, puesto. 3 fig [rang] rango, categoría f, clase f. 4 fam [cosa inservible] trasto, cachivache, chisme. 5 fig [persona] trasto. 6 [feines de la casa] faenas f pl. 7 de trast en trast de trecho en trecho. [...]
-a adj 1 único -ca. És fill únic, es hijo único. 2 fig único -ca, inigualable, extraordinario -ria, excepcional. Aquest paisatge és únic, este paisaje es único. 3 l'únic (o l'única cosa) lo único. És l'únic que et resta, es lo único que te queda. [...]
f 1 [d'una fusta] astilla. Fer estelles d'un caixó, hacer astillas de un cajón. 2 [d'un altre material] esquirla, astilla. 3 fer-se'n l'estella [pagar cara una cosa] costar la torta un pan, costar (o salir) caro. 4 fer-se'n l'estella [sortir perdent] salir mal librado (o mal parado), salir [...]