31.
cadireta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [cadira petita] sillita. 2 [amb les mans] silla (o sillita) de la reina. 3 [per a desviar l'aigua] atajadero m, tablacho m. 4 mús [d'una arpa] consola. 5 tecnol cojinete m, casquillo m. [...]
|
32.
harpa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] p fr mús arpa. [...]
|
33.
gusla
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
[...]
|
34.
gusla
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
35.
grapa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 arpa(≠ urpa. En sentit fig., però, es poden usar com a sinònims) xarpa 2 Anar de quatre grapes: Graponaro gatejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
36.
melodiós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
harmoniós sonor canor. Els ocells canors. musical arpat, que sona com una arpa, sonor. Cp. melòdic (terme tècnic; relatiu a la melodia, contraposat a harmònic). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
37.
garra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de tigre, gato, etc] grapa, arpa. 2 [de águila] arpa. 3 [uña de estos animales] urpa. 4 fig [mano] grapa. 5 mar [del arpeo] ganxo m. 6 amer tros de cuir endurit m. 7 pl [lana de baja calidad] garres. 8 caer en las garras de alguien (o de cierta cosa) fig caure a les urpes d'algú (o d'alguna [...]
|
38.
urpa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 úrpia ungla. El gat ha tret les ungles. 2 Fig. grapa. Caure a les grapes d'un usurer. arpa(fig.). Treure algú de les arpes d'un altre. xarpa, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
39.
sonor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Que dona un so (≠ sorollós) sonable sonant ressonant sonorós estentori, es diu d'una veu molt sonora. vibrant. Amb veu vibrant. arpat, sonor com una arpa. metàl·lic, dit d'un so que sembla fet amb un objecte de metall. argentí. Una veu argentina. melodióso canor musical harmoniós [...]
|
40.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
embocar l'eriçó. atrapar. Abans d'arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta. abraonar, agafar amb força amb els braons. prendre, agafar quelcom per usar-ne, servir-se'n. Preneu cadires i asseieu-vos. posar l'arpa damunt(d'una cosa), agafar-la violentament. enxarparo xarpar(fam.) entrapar, agafar [...]
1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els llibres. agarbar. Agafar un sac. garfir, agafar fortament amb les mans clavant les ungles o les urpes. engrapar, agafar fortament amb la grapa o mà. arpar, agafar violentament. empomar o empunyar, agafar una cosa pel pom o pel puny. Empomar l'espasa. copsar, tomar o entomar, agafar al vol. haver, haure o heure, abastar, copsar. abraçar o agafar d'un braçat, agafar amb els braços. anar de bracet, agafar algú pel braç amb el propi braç, tot caminant. enxampar, agafar, esp. en sentit fig. L'hem enxampat en una mentida. embocar, agafar amb la boca. Embocar un instrument de vent. El gos no podia embocar l'eriçó. atrapar. Abans d'arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta. abraonar, agafar amb força amb els braons. prendre, agafar quelcom per usar-ne, servir-se'n. Preneu cadires i asseieu-vos. posar l'arpa damunt (d'una cosa), agafar-la violentament. enxarpar o xarpar (fam.) entrapar, agafar en una trapa o com en una trapa. pinçar, agafar amb pinces o a tall de pinces. engolar, agafar, un animal, quelcom a plena gola. fer la tisora (a algú), agafar amb les dues cames el coll o el cos de l'adversari. enllaçar, agafar amb el llaç, esp. un cavall salvatge. entrampar, agafar amb una trampa. espessigar, agafar un pessic d'una cosa. espipellar o espipellejar, agafar un pessic d'una cosa, uns pocs grans de raïm, etc. encloure o cloure, agafar una cosa dos objectes que tendeixen a tocar-se. Li va encloure els dits en tancar el calaix. encletxar, agafar en l'escletxa que fan dues coses que tendeixen a tocar-se. enganxar. Es va enganxar els dits en una esquerda. ajupir, agafar entre dues coses que s'ajunten. En tancar la porta li va ajupir els dits. Ant. Amollar. Deixar anar. Soltar. 2 Possessionar-se d'alguna cosa o persona. → prendre, caçar. 3 v. intr. sobrevenir sorprendre. Ens va sorprendre la pluja. sobreprendre, agafar de sobte, desprevingut. El sobreprengué un gran esbalaïment (un atac de febre, un dolor, etc.). 4 → acceptar. 5 → ocupar. 6 enfilar un camí, agafar-lo. 7 (agafar-se pron.) emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Vaig relliscar i hauria caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se (→). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-se o aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-se o acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat. abraonar-se o agarbonar-se, agafar-se els qui lluiten. aferrussar-se, aferrissar-se, esp. al menjar. agarbar-se, agarbonar-se o agarbir-se, agafar-se els qui es barallen. 8 v. intr. → arrelar. 9 → posar-se a. 10 aferrar-se → enganxar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |