1.
desterrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: apretar] v tr 1 [de un país, un territorio] bandejar, exiliar, desterrar. 2 [un sitio, un objeto] treure la terra de. 3 fig bandejar, allunyar, apartar. Desterrar la melancolía, bandejar la malenconia. Desterrar una epidemia, bandejar una epidèmia. v pron 4 exiliar-se [...]
|
2.
proscribir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[participio pasado: proscrito] v tr 1 [echar] proscriure. 2 fig [prohibir] proscriure, abolir, bandejar, prohibir. [...]
|
3.
alejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 allunyar. Alejar la silla de la ventana, allunyar la cadira de la finestra. 2 allunyar. Alejar los malos pensamientos, allunyar els mals pensaments. 3 bandejar, apartar, treure. Alejar del poder, bandejar del poder. v pron 4 allunyar-se. 5 alejarse de allunyar-se de, deixar. Alejarse del [...]
|
4.
extrañar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [asombrar] estranyar. Esto me ha extrañado mucho, això m'ha estranyat molt. 2 [sentir la novedad de algo] sentir-se estrany en. Extrañar la cama, sentir-se estrany en el llit. 3 [echar de menos] enyorar, trobar a faltar. 4 [desterrar] estranyar, exiliar, bandejar, desterrar, foragitar. 5 [...]
v tr 1 [asombrar] estranyar. Esto me ha extrañado mucho, això m'ha estranyat molt. 2 [sentir la novedad de algo] sentir-se estrany en. Extrañar la cama, sentir-se estrany en el llit. 3 [echar de menos] enyorar, trobar a faltar. 4 [desterrar] estranyar, exiliar, bandejar, desterrar, foragitar. 5 amer [echar de menos, tener nostalgia] enyorar, sentir enyorança (o nostàlgia) de. 6 no es de extrañar no és gens estrany. No es de extrañar que venga, no és gens estrany que vingui. v intr 7 fer (o ésser) estrany. Extraña oírle cantar, fa (o és) estrany de sentir-lo cantar. 8 [causar extrañeza] estranyar. A María le extrañó mucho que no vinieras a comer, a la Maria li va estranyar molt que no vinguessis a dinar. v pron 9 [maravillarse] estranyar-se. Me he extrañado mucho del resultado, m'he estranyat molt del resultat. 10 [exiliarse] exiliar-se. 11 p fr [negarse] negar-se, refusar-se. |