vèncer. desconfir desbaratar desfer. Desfer l'exèrcit enemic. destrossar, derrotar completament. esvair rompre. Havia rompuda i desbaratada llur armada. Rompre un escamot enemic. batre debel·lar, vèncer per les armes, derrotar. sobrar fer fugir a la desbandada posar en vençó(ant.) Manuel [...]

1 derrotar. 2 envair. 3 dissipar, desaparèixer. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desballestar fer malbé estropellar estifollar trossejar(->) gastar(->) destruir(->) trencar(->) estronxar(els sembrats, etc.) deformar(->) malmetre(->) 2 derrotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desconcertar trastornar desorganitzar descompondre espatllar esbordellar aixafar la guitarra(a algú), desbaratar-li els plans. esqueixar la grua esguerrar (o aigualir) la festa 2 derrotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. derrotar. revèncer, vèncer el qui ens ha vençut. guanyar(en jocs, competicions, etc.) superar(obstacles, dificultats, etc.) sobrar. No el pogué sobrar per la força: el vencé amb enganys i afalacs. triomfar sobre (algú o alguna cosa). prevaler contra (algú) debel·lar, vèncer per les [...]

. 2 dissoldre eixataro deixatar diluir. 3 derrotar. 4 (desfer-sepron.) desembarassar-se. despullar-se, desfer-se voluntàriament d'una cosa (poder, etc.) 5 anar-se'n. El vestit, de tan vell, se n'anava a trossos. escaguitxar-se, desfer-se l'entrellaçament dels fils d'una tela [...]