anomenats acrònims, que es formen normalment a partir
de l'encaix de mots que es prenen com a base. Per exemple:
ofimàtica (oficina + informàtica)
boirum (boira + fum)
[...]
especials:
Factura de pagament al comptat. A més de les dades que figuren en una factura ordinària, hi consta la signatura del venedor o la venedora per acreditar que n'ha cobrat l'import. Normalment, aquesta signatura va precedida d'alguna d'aquestes expressions: Venda al comptat, Cobrat, Ho he rebut [...]
la mercaderia a qui fa la compra, que se'n queda un i en retorna un altre amb la seva signatura o el seu segell per acreditar la recepció de la tramesa. Normalment, la signatura o el segell van precedits d'alguna d'aquestes expressions: Ho he rebut; Conforme, llevat d'examen; Rebut, sense comprovació [...]
El rebut és un document amb el qual es justifica un pagament, normalment d'una factura que correspon a mercaderies venudes o a un servei prestat. Habitualment l'estén la persona que cobra, en doble exemplar: l'original es lliura al pagador i l'altra còpia passa al departament de comptabilitat de [...]
abans: els rius, els mars, les serralades i altres accidents sovint tenen un nom adaptat al català si són coneguts. És el cas del Danubi, el cap Blanc, la serralada dels Carpats o la mar Càspia. En canvi, quan es tracta de geografia regional o local, normalment no se'n tradueixen els noms ni, a vegades [...]
suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).
la solució del problema.
Si fas teràpia alternativa, segur que pots notar una millora substancial; tot i que normalment aquest problema no té una solució definitiva.
3. Separa elements complexos d'una enumeració amb puntuació pròpia. Per exemple:
El temps previst per a aquests dies és el següent [...]
amb finestra, es pot situar al marge esquerre o al marge dret, d'acord amb la situació de la finestra. Quan per qüestió d'espai la informació es redueix al mínim que permet identificar amb facilitat la persona destinatària, només s'hi fan constar el nom i el càrrec o el nom i la localitat, normalment [...]
trajectòria acadèmica, amb els estudis realitzats i les
titulacions obtingudes: dates (se sol començar pel més recent i es va
afegint, a part, la mateixa informació per a cada curs realitzat),
organització en la qual s'ha rebut l'educació o formació i títol de la
qualificació obtinguda. Normalment s'ometen [...]
el principio general de la diligencia necesaria y por un sentido general de justicia o equidad.
Traducció al català
Aquesta acció és exigida per la llei escrita, pel principi general de la diligència necessària i per un sentit general de justícia o equitat.
2. La passiva pronominal normalment es pot [...]
Fitxa
3760/4Darrera versió: 24.04.2024
Títol
Sigles: pronunciació
Resposta
Les sigles es poden llegir de diferents maneres: com un mot, lletra per lletra o pronunciant l'expressió completa que substitueixen. En tots els casos s'han de pronunciar d'acord amb la fonètica catalana.
Pronunciació sil·làbica: hi ha sigles que es pronuncien sil·làbicament, és a dir, com si fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de suport i llegir la resta sil·làbicament. Per exemple: MNAC (menac).
Pronunciació lletrejada: hi ha sigles que es llegeixen pronunciant el nom de les lletres que les formen. L'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza. Per exemple: DNI (de-ena-i), UPC (u-pe-ce). En aquests casos, cal llegir la v i la w com una b. Per exemple:
BMW (be-ema-be), VHS (be-hac-essa).
Pronunciació sil·làbica combinada amb amb la pronunciació lletrejada: és el cas de sigles com DGAI (de-gai), MSDOS (ema-essa-dos).
Pronunciació desplegada: hi ha sigles que es llegeixen desglossant tots els elements que formen el sintagma substituït per la sigla. Per exemple: CGPJ (Consell General del Poder Judicial), IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana).