Resultats de la cerca frase exacta: 11
Diccionari castellà-català
|
1.
hombrear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [dárselas de hombre] homenejar, pollastrejar. 2 [hacer fuerza con los hombros] posar l'espatlla, fer espatlla (o espatlles). 3 [querer igualarse con otros] mesurar-se pron. Hombrear con alguien, mesurar-se amb algú. [...]
|
|
2.
paletilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 anat omòplat m, escàpula. 2 [en carnicería] espatlla. Paletilla de cordero, espatlla de xai. 3 [del esternón] neulella. 4 p fr [palmatoria] portabugia m, espalmatòria. [...]
|
|
3.
espaldilla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [omóplato] omòplat m, escàpula. 2 [del cerdo, carnero] espatlla. [...]
|
|
4.
hombro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat [del cuello al brazo] espatlla f. 2 anat [parte extrema del hombro] muscle. 3 gràf espatlla f. 4 a (o en) hombros a les espatlles, a collibè, a coll. 5 al hombro al coll. ¡Armas al hombro!, armes al coll!6 arrimar el hombro fig [cooperar] posar l'espatlla, fer espatlla (o [...]
|
|
5.
palmadita
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f copet m. Le dio unas palmaditas en el hombro, li va donar uns copets a l'espatlla. [...]
|
|
6.
espalda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
girar (o donar) l'esquena (o l'espatlla) a algú. 9 de espaldas d'esquena. Tiene costumbre de dormir de espaldas, té costum de dormir d'esquena. 10 echarse una cosa a las espaldas fig i fam tirar-se una cosa a l'esquena (o a l'espatlla, o a les espatlles). 11 echarse una cosa sobre las (o sus) espaldas [...]
f 1 [del cuerpo, de un vestido] esquena. 2 [parte de atrás] esquena, dors m. 3 [de silla, etc] respatller m. 4 mil rereguarda. 5 a espaldas de a esquena (o a l'esquena) de. 6 caer (o caerse) de espaldas caure d'esquena. 7 cargado de espaldas carregat d'espatlles. 8 dar la espalda a uno fig girar (o donar) l'esquena (o l'espatlla) a algú. 9 de espaldas d'esquena. Tiene costumbre de dormir de espaldas, té costum de dormir d'esquena. 10 echarse una cosa a las espaldas fig i fam tirar-se una cosa a l'esquena (o a l'espatlla, o a les espatlles). 11 echarse una cosa sobre las (o sus) espaldas fig i fam prendre una cosa a càrrec seu.. 12 guardar las espaldas fig i fam [proteger] guardar (o cobrir) les espatlles. 13 hablar por las espaldas fig i fam dir mal a darrere d'algú. 14 medir las espaldas a alguien fig i fam espolsar l'esquena a algú, prendre la mida de l'esquena. 15 por la espalda [a traición] a traïció. 16 tener buenas espaldas (o tener las espaldas anchas) fig i fam tenir la cara gruixuda, tenir bona (o una bona) esquena, tenir l'esquena grossa. 17 tener las espaldas cubiertas (o guardadas) fig i fam tenir les espatlles cobertes (o guardades). 18 tirar (o tumbar) de espaldas fig i fam fer caure de cul. 19 volver la espalda (o las espaldas) girar (o donar) l'esquena (o l'espatlla, o les espatlles). 
|
|
7.
terciar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [ladear una cosa] esbiaixar. 2 [la capa] tirar-se a l'espatlla. 3 mil [el arma] tercejar, posar en banda. 4 [dividir] tercejar. 5 equilibrar. Terciar los fardos de un carro, equilibrar els fardells d'un carro. 6 agr [dar la tercera labor] terçar, tercejar, remagencar. 7 [una planta [...]
|
|
8.
cochino
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj i m i f 1 fig i fam porc -a, marrà -ana. adj fig i fam 2 merda de, cony de. Este cochino teléfono siempre se estropea, aquesta merda de telèfon sempre s'espatlla. 3 fastigós -osa. Hace un tiempo cochino, fa un temps fastigós. 4 maleït -ïda. ¡Este cochino dinero!, aquests maleïts [...]
|
|
9.
descansar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
¡descansen! mil descanseu!v tr 10 [apoyar] reclinar, recolzar. Descansa tu cabeza sobre mi hombro, reclina el teu cap sobre la meva espatlla. 11 [ayudar] descansar. Tiene un secretario que lo descansa mucho, té un secretari que el descansa molt. 12 mil descansar. ¡Descansen armas!, descanseu armes! [...]
|
|
10.
arma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
! mil presenteu armes!32 rendir el arma [ante el Santísimo] retre armes. 33 rendir las armas [rendirse] retre les armes. 34 ¡sobre el hombro, arma! mil sobre l'espatlla, arma!35 sobre las armas sobre les armes. 36 ¡tercien armas! mil tercegeu armes!37 tocar arma (o a arma) tocar a armes (o a les [...]
|
f
1 [del cuerpo, de un vestido] esquena.
2 [parte de atrás] esquena, dors m.
3 [de silla, etc] respatller m.
4 mil rereguarda.
5 a espaldas de a esquena (o a l'esquena) de.
6 caer (o caerse) de espaldas caure d'esquena.
7 cargado de espaldas carregat d'espatlles.
8 dar la espalda a uno fig girar (o donar) l'esquena (o l'espatlla) a algú.
9 de espaldas d'esquena. Tiene costumbre de dormir de espaldas, té costum de dormir d'esquena.
10 echarse una cosa a las espaldas fig i fam tirar-se una cosa a l'esquena (o a l'espatlla, o a les espatlles).
11 echarse una cosa sobre las (o sus) espaldas fig i fam prendre una cosa a càrrec seu..
12 guardar las espaldas fig i fam [proteger] guardar (o cobrir) les espatlles.
13 hablar por las espaldas fig i fam dir mal a darrere d'algú.
14 medir las espaldas a alguien fig i fam espolsar l'esquena a algú, prendre la mida de l'esquena.
15 por la espalda [a traición] a traïció.
16 tener buenas espaldas (o tener las espaldas anchas) fig i fam tenir la cara gruixuda, tenir bona (o una bona) esquena, tenir l'esquena grossa.
17 tener las espaldas cubiertas (o guardadas) fig i fam tenir les espatlles cobertes (o guardades).
18 tirar (o tumbar) de espaldas fig i fam fer caure de cul.
19 volver la espalda (o las espaldas) girar (o donar) l'esquena (o l'espatlla, o les espatlles).