Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
El gerundi pot fer de complement d'un sintagma nominal format per un nom de representació (com fotografia, retrat, imatge, representació, dibuix o aquarel·la). És, doncs, un ús del gerundi predicatiu. Per exemple:
Avui han subhastat el retrat d'una dona mirant el mar.
Ha guanyat la fotografia d [...]
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
El verb dir es pot fer servir, com a transitiu, per indicar que un document o una superfície té escrit un text. Per exemple:
El cartell diu que demà comença la preinscripció.
La guia de viatges diu que aquest monument és molt interessant.
El verb dir també es pot construir de manera impersonal i [...]
Hi ha una sèrie de verbs que estan fixats amb un o més pronoms febles i adopten un significat especial. Per exemple, veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista', haver-se-les vol dir 'discutir' i no ser-hi tot significa 'ser boig'. Així doncs, no és el mateix dir:
No veu bé l'escenari des d [...]
El verb tossir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
Present de subjuntiu
tussi, tussis, tussi, tossim, tossiu, tussi [...]
El verb acudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
El verb ajupir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
ajupo, ajups, ajup, ajupim, ajupiu, ajupen
Present de subjuntiu
ajupi, ajupis, ajupi, ajupim, ajupiu, ajupin
[...]
El verb arrupir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]