FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'inferir; l'efecte. Raonament pel qual es passa d'una o més proposicions a una altra que n'és la conseqüència. inferència estadística Procediment, basat en determinades hipòtesis, que generalitza una estimació, obtinguda a partir d'una mostra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emmenar (algú) a alguna cosa. Tot m'indueix a creure-ho. La va induir al mal. En lòg., inferir per inducció. Produir fenòmens d'inducció (en un conductor elèctric, en un cos magnetitzable). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obtenir com a resultat d'un raonament. D'aquests fets es pot deduir la falsedat de les seves paraules. I d'això, quines conseqüències en dedueixes? En lòg., inferir per deducció. Rebaixar (una partida) d'alguna quantitat. Del compte cal deduir aquesta quantitat, que ja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Es posa darrere el verb d'una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que es pot inferir lògicament d'allò que s'acaba de dir o que es dirà tot seguit. —Demà t'ho diré. —Oh! No ens veurem pas demà. Es posa darrere el verb d'una [...]