FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, avançar-se a una altra en l'execució d'una cosa. El meu germà se m'ha anticipat a portar-li la nova. Preveure un desig, una ordre, etc., d'altri i apressar-se a satisfer-lo abans que sigui manifestat. Jo em vaig anticipar als seus desitjos. Esdevenir-se abans de temps. Aquest any l'hivern s'ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comença: «El ball de la civada, jo us el cantaré (bis)...». En un concert, en una representació, etc., interpretació, no prevista en el programa, d'una peça o d'un fragment a demanda del públic. El darrer bis va ser una cançó inèdita. Ha merescut els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Set vegades deu, seixanta-nou més un. L'avi fa setanta anys, avui. Nombre natural que segueix el seixanta-nou, 70. Setanta és un nombre parell. El que fa setanta en una sèrie numerada. La pàgina 70. No arriba als setanta, és més jove que jo. Xifra que correspon [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
substància no dissolta. Ésser en un moment donat en un lloc, estar present. Jo, llavors, em trobava a París. Quan va passar això, jo m'hi trobava. Alguna cosa, ésser en un lloc. Els documents més valuosos es troben a l'arxiu. Versejar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
propi. Ni a bastonades no el poden ajupir: sempre fa la seva santa voluntat. Conformar-se a fer el voler d'altri contra el propi, humiliar-se. Ell voldria manar tot sol a casa i que jo m'ajupís. No es va ajupir a les exigències de la direcció. Cloure entre dues coses que s'ajunten. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ningú no gosa atacar-lo. Si plou empareu-vos amb el paraigua. Aguantar (una cosa que amenaça de caure). L'armari es va decantar i hauria caigut si jo no l'hagués emparat amb les mans. Agafar-se a alguna cosa, recolzar-s'hi per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Confiar, encomanar, endossar, (a algú) l'execució, la cura, d'alguna cosa, una funció de la qual té la responsabilitat. M'han encarregat de vigilar-lo. El vam encarregar d'avisar-te. Ell ha estat encarregat de dir-los-ho. Assumir la cura, l'execució, d'alguna cosa. Jo m [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acompanyar (algú) per ensenyar-li el camí, fer-li de guia. Veniu amb mi: jo us guiaré. Ajudar a trobar, a reconèixer, un camí. L'estel que guiava els Reis d'Orient. Ella ens va guiar en totes aquestes coses. Déu et guiï i l'àngel bo. Ell necessita algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Complir-la. mantenir un secret No divulgar-lo. Donar (a algú) els mitjans necessaris per a viure, fornir-li els aliments necessaris. Ell sol manté tota la família. Mantenir-se d'herbes. Afirmar amb persistència. Jo mantinc que això no és veritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bon tros gandul. Voldria comprar aquella casa, però no té els diners necessaris. M'ho va explicar, però no el vaig entendre. Té una significació concessiva. Jo no et puc dir per què ho fan; sàpigues, però, que no ho fan sense raó. Serveix a vegades per [...]
