Resultats de la cerca frase exacta: 22
|
21.
acabar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. terminar cloure(un compte, una sessió) finir definir finalitzar consumar(un crim, el matrimoni) perfer, acabar quelcom de manera que no hi falti res. ultimar enllestir tancar, donar fi a una activitat o a una sèrie de coses. Tancar una botiga. Tancar el curs. Tancar la marxa. doblegar [...]
|
|
22.
morir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
petar(fam.) faltar(fig.). El dia que jo falti... passar a millor vida(en llenguatge religiós) finir els seus dies, morir de vell. colltrencar-seo trencar-se el coll, morir d'accident. matar-se, íd. rompre's el coll, íd. colltorçaro colltòrcer(intr. o pron.) collvinclar-se(fig.) tancar els ulls [...]
1 morir-se (usat també fig.: morir-se de riure) traspassar transir passar d'aquesta vida a l'altra deperir, morir lentament, per una llarga malaltia, de consumpció, etc. perir expirar finar premorir, morir primer que un altre. sucumbir o caure, morir en la guerra, en una lluita, etc. fer el darrer badall (fam.) exhalar l'esperit (o l'ànima) fer el darrer alè anar-se'n al cel (en llenguatge religiós) donar (o retre) l'ànima a Déu, íd. anar-se'n (fig.) volar al cel, es diu d'un infant. anar-se'n a l'altre món (o a l'altre barri) retre (o pagar) el deute a la natura pagar tribut a la mort petar (fam.) faltar (fig.). El dia que jo falti... passar a millor vida (en llenguatge religiós) finir els seus dies, morir de vell. colltrencar-se o trencar-se el coll, morir d'accident. matar-se, íd. rompre's el coll, íd. colltorçar o colltòrcer (intr. o pron.) collvinclar-se (fig.) tancar els ulls a la llum quedar-s'hi. Amb poc més se'ls hi queda, mor en els seus braços. quedar al seti (o al siti), morir sobtadament o de mort violenta. perdre la vida (en una empresa arriscada, etc.) deixar-hi la pell (o els ossos), íd. donar la sang (o la vida) (per un ideal, una persona, etc.) anar a sopar amb sant Pere (fam.) anar al clot (o al sot) batre (o estirar) les pernes (fam.) estirar els peus (Spill. ENC p. 221, 18) dinyar-la (fam.) fer la clucaina (fam.) anar-se'n al calaix (fam.) escolar-se, morir escolat, per massa pèrdua de sang. rebentar (esp. en sentit fig.). Rebentava d'enveja. crebar (vulg.) anar al canyet (vulg.) aclucar els ulls (fig.) fer l'ànec (fam.) exhalar el darrer sospir 2 (Dit d'una planta) assecar-se colltorçar o colltòrcer (v. intr. i pron.) collvinclar-se Cp. neulir-se, emmusteir-se, mustigar-se 3 (Dit d'un poble, una família, etc.) extingir-se acabar (→) 4 (Dit d'un camí) definir. Aquest camí defineix al bosc. acabar (→) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 morir-se (usat també fig.: morir-se de riure)
traspassar
transir
passar d'aquesta vida a l'altra
deperir, morir lentament, per una llarga malaltia, de consumpció, etc.
perir
expirar
finar
premorir, morir primer que un altre.
sucumbir o caure, morir en la guerra, en una lluita, etc.
fer el darrer badall (fam.)
exhalar l'esperit (o l'ànima)
fer el darrer alè
anar-se'n al cel (en llenguatge religiós)
donar (o retre) l'ànima a Déu, íd.
anar-se'n (fig.)
volar al cel, es diu d'un infant.
anar-se'n a l'altre món (o a l'altre barri)
retre (o pagar) el deute a la natura
pagar tribut a la mort
petar (fam.)
faltar (fig.). El dia que jo falti...
passar a millor vida (en llenguatge religiós)
finir els seus dies, morir de vell.
colltrencar-se o trencar-se el coll, morir d'accident.
matar-se, íd.
rompre's el coll, íd.
colltorçar o colltòrcer (intr. o pron.)
collvinclar-se (fig.)
tancar els ulls a la llum
quedar-s'hi. Amb poc més se'ls hi queda, mor en els seus braços.
quedar al seti (o al siti), morir sobtadament o de mort violenta.
perdre la vida (en una empresa arriscada, etc.)
deixar-hi la pell (o els ossos), íd.
donar la sang (o la vida) (per un ideal, una persona, etc.)
anar a sopar amb sant Pere (fam.)
anar al clot (o al sot)
batre (o estirar) les pernes (fam.)
estirar els peus (Spill. ENC p. 221, 18)
dinyar-la (fam.)
fer la clucaina (fam.)
anar-se'n al calaix (fam.)
escolar-se, morir escolat, per massa pèrdua de sang.
rebentar (esp. en sentit fig.). Rebentava d'enveja.
crebar (vulg.)
anar al canyet (vulg.)
aclucar els ulls (fig.)
fer l'ànec (fam.)
exhalar el darrer sospir
2 (Dit d'una planta)
assecar-se
colltorçar o colltòrcer (v. intr. i pron.)
collvinclar-se
Cp. neulir-se, emmusteir-se, mustigar-se
3 (Dit d'un poble, una família, etc.)
extingir-se
acabar (→)
4 (Dit d'un camí)
definir. Aquest camí defineix al bosc.
acabar (→)
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana