Resultats de la cerca frase exacta: 277
Diccionari de la llengua catalana
|
51.
atroncat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Com un tronc. Caure atroncat de son. L'hipnotitzador li va deixar el cos atroncat. [...]
|
|
52.
estimbar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure daltabaix d'un precipici. En ésser dalt del cingle, li va donar una empenta i el va estimbar. Anant pel camí de la cova es va estimbar. Fer caure d'una certa altura. Estimbà el cotxe al riu. Es va estimbar marges avall. [...]
|
|
53.
colltrencar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre's pel coll. Va caure amb tanta mala sort que es colltrencà. Prendre mal, caient. [...]
colltrencar-se
|
|
54.
emmelangir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar melangia (a algú). Caure en melangia. S'emmelangia a causa d'un amor impossible. [...]
|
|
55.
pedregar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caure pedra. Enguany no ha pedregat. Ja pedrega. pedregar-se el fetge Fer-s'hi pedres o càlculs. [...]
|
|
56.
porgada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de caure el fruit de l'arbre abans de madurar. La porgada de les olives. [...]
|
|
57.
desencarcarar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar encarcarat. Cessar d'estar encarcarat. El públic es desencarcarà en caure el teló. [...]
|
|
58.
fal·lible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot caure en error. Tots som fal·libles. Que pot fallar. Aquests sistemes de seguretat són fal·libles. [...]
|
|
59.
caduc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pròxim a caure, destinat a desaparèixer aviat, que no té la força de mantenir-se. Òrgans caducs. Institucions caduques. Decrèpit . Un vell caduc. Que es desprèn anualment. Un arbre de fullatge caduc. Banyes caduques. En fonèt., que tendeix al debilitament i a [...]
|
|
60.
emparar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ningú no gosa atacar-lo. Si plou empareu-vos amb el paraigua. Aguantar (una cosa que amenaça de caure). L'armari es va decantar i hauria caigut si jo no l'hagués emparat amb les mans. Agafar-se a alguna cosa, recolzar-s'hi per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder [...]
|
colltrencar-se
1 v. intr. pron. [LC] Rompre's pel coll. Va caure amb tanta mala sort que es colltrencà.
2 v. intr. pron. [LC] Prendre mal, caient.