51.
batre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
foraster va batre l'equip local, el equipo forastero batió al equipo local. 17 [el rècord] batir, mejorar, superar. 18 [un bosc] batir, reconocer, registrar. 19 [topar seguidament] batir, golpear. La calamarsa batia la teulada, el granizo golpeaba el tejado. 20 qui no bat pel juliol no bat quan vol la [...]
v tr 1 [donar cops] batir, golpear. 2 agr [trillar] trillar. 3 abs trillar. Aquí batem per l'agost, aquí trillamos en agosto. 4 [batollar] batojar, varear, batir. 5 [palmetejar] tamborilear. 6 [els metalls] batir. 7 [encunyar] batir, acuñar. 8 [apallissar] pegar, golpear, apalear. 9 [percudir un tambor, etc] tocar. 10 [amb força] golpear. 11 [la llana dels matalassos] varear. 12 [les ales] batir. 13 [les dents] castañetear. 14 [agitar, remenar] batir. Batre els ous, batir los huevos. 15 [atacar] batir. Batre una fortalesa, batir una fortaleza. 16 [vèncer] batir, vencer, derrotar. L'equip foraster va batre l'equip local, el equipo forastero batió al equipo local. 17 [el rècord] batir, mejorar, superar. 18 [un bosc] batir, reconocer, registrar. 19 [topar seguidament] batir, golpear. La calamarsa batia la teulada, el granizo golpeaba el tejado. 20 qui no bat pel juliol no bat quan vol la ocasión la pintan calva. v intr 21 [bategar] latir, palpitar. 22 [les onades] romper, estallar, batir tr. Les onades batien contra les roques, las olas rompían contra (o batían) las rocas. 23 [el sol, la llum] dar, pegar, batir tr. El sol batia de ple a la façana, el sol daba de lleno en la fachada (o el sol batía de lleno la fachada). 24 [un instrument] redoblar. Batien els tambors, redoblaban los tambores. v pron 25 [barallar-se, combatre] batirse, combatir intr, luchar intr. Batre's en duel, batirse en duelo. Batre's en retirada, batirse en retirada. |
52.
brutícia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
engrut adherit fortament. cascarres o cascàrries, boles de brutícia enganxada al pèl de bous, ovelles, etc. saburra, brutícia de la llengua, que ve de l'estómac. 2 calamarsa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
53.
pedra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
petita. cantal còdol(->) matacà, que es pot agafar còmodament amb la mà. fillola, cada una de les pedres que hom adossa a un costat i l'altre d'una fita. Cp. grava, làpida gemma, pedra preciosa. 3 càlcul. 4 calamarsa. 5 De pedra: Petri. Pedrenc. Lapidi. Lapidós. Empedreït, dur com una pedra [...]
|
54.
vent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la neu. traganeuo draganeu, íd. venteguera, bufaruto follet, vent tempestuós, que alça pols. vendaval, vent molt fort. borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa. ventúria, vent molt fort. vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les [...]
|