51.
calaix
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
calaix de sastre fig [persona de coneixements confusos] cajón de sastre. 7 portar algú al calaix fig [matar-lo] llevar a la tumba, acabar con, matar. Aquell disgust va portar el seu oncle al calaix, aquel disgusto acabó con su tío. 8 tenir una cama al calaix fig [ésser molt vell] caerse de viejo. El seu [...]
|
52.
molèstia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, molèsties de la vida. Cp. disgust, flagell (fig.). Ant. Comoditat. Plaer. Delícia. Gust. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
53.
gust
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cadascú al seu gust cada uno a su gusto. 14 darrere un gust ve un disgust no hay gusto sin disgusto. 15 de gust a gusto. He pagat molt de gust, he pagado muy a gusto. 16 de (o contra) gustos no hi ha res escrit sobre gustos no hay nada escrito. 17 de gust agre agrio al gusto (o de gusto). 18 donar gust a [...]
|
54.
morro
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
diablos). 12 fer morros fig i fam [fer cara de disgust] poner morro (o torcer el morro). Quan li ho vaig dir, va fer morros, cuando se lo dije, torció el morro. 13 fer morros fig i fam [enutjar-se] estar de morros. Fa morros des de fa dos dies, está de morros desde hace dos días. 14 inflar els morros fam [...]
|
55.
nas
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: nassos] 1 anat nariz f. 2 anat [olfacte] nariz f. 3 [part sortint d'algunes coses] nariz f. 4 constr [peça metàl·lica] nariz f. 5 tecnol [del corró porcupina] nariz f. 6 arrufar el nas fig [desaprovació, disgust] fruncir el ceño, torcer el gesto (o el morro). 7 caure de nas a terra (o de [...]
|
56.
canto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
canto [junto al borde] a la vora. Un pañuelo con un festón al canto, un mocador amb un fistó a la vora. 12 al canto fam a l'acte, al punt, a l'instant. Si se enteran, disgusto al canto, si ho saben, disgust a l'acte. 13 al canto del gallo [al alba] al cant del gall, al gall cantant. 14 canto del cisne [...]
|
57.
nube
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, gotellada, grop. 15 nube de verano fig [disgusto] disgust passatger. 16 poner en (o por) las nubes fig posar pels núvols. 17 subir (o levantar) hasta las nubes fig posar pels núvols. 18 vivir en las nubes fig estar als núvols, no tocar de peus a terra, somiar truites, viure d'il·lusions. [...]
|
58.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.). Unes nous com el puny. com una casa. Va fer una atzagaiada com una casa. Una veritat com una casa. famós(en el sentit de gran, sempre anteposat al subs.). És un famós xerraire. bell(íd.). Ha fet un bell xàfec. bo(íd.). Li va donar un bon disgust. [...]
|
59.
evitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estalviar. Li vaig estalviar un disgust. defugir. Va defugir de fer-ho. evadir. Evadir les dificultats. esquivar. Esquivar un cop, un encontre, un perill, etc. salvar. Salvar les dificultats, els obstacles. eludir. Ell sempre eludia una resposta clara. parar. Va parar el cop amb el braç [...]
|
60.
padre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. adj fam 25 [muy grande] com una casa. Dijo la mentira padre, va dir una mentida com una casa. 26 de mort. Un susto, un disgusto padre, un ensurt, un disgust de mort. 27 [muy bueno] regalat -ada, bo -ona. La vida padre, una bona vida (o una vida regalada). 28 de ca l'ample, de cal Déu. Hubo el follón [...]
m 1 pare. 2 [macho] llavorer, semental. Caballo padre, cavall llavorer. 3 [en mayúscula] crist [Dios] Pare (o Déu Pare, o Pare etern). 4 crist [religioso] pare. Los padres jesuitas, els pares jesuïtes. 5 fig [creador, origen] pare. Esquilo es el padre de la tragedia, Èsquil és el pare de la tragèdia. 6 pl [el padre y la madre] pares. Vivo con mis padres, visc amb els meus pares. 7 pl [antepasados] pares, avis. La historia de nuestros padres, la història dels nostres pares. 8 de padre y muy señor mío fig i fam de consideració, de pronòstic, de les grosses, d'allò que no hi ha, de crespes, de l'alçada d'un campanar. 9 dormir con sus padres fig [morir] adormir-se amb els seus pares. 10 no casarse ni con su padre fig i fam ésser inflexible (o intransigent). 11 padre adoptivo pare adoptiu. 12 padre conscripto hist [senador] conscrit. 13 padre de almas crist [prelado] prelat. 14 padre de almas crist [párroco] rector. 15 padre de familia pare de família. 16 padre de la Iglesia crist pare de l'Església, pare. 17 padre de la patria hist pare de la pàtria. 18 padre espiritual crist pare (o director) espiritual. 19 Padre Eterno crist Pare (o Déu Pare, o Pare etern). 20 padre nuestro crist [padrenuestro] parenostre. 21 padre nuestro crist [cuenta del rosario] paternòster, gra de rosari. 22 Padre Santo (o Santo Padre) crist [papa] pare sant (o sant pare). 23 sin padre ni madre ni perro que le ladre fig i fam sense ningú, sol com un mussol. 24 tener el padre alcalde fig i fam tenir el pare alcalde. adj fam 25 [muy grande] com una casa. Dijo la mentira padre, va dir una mentida com una casa. 26 de mort. Un susto, un disgusto padre, un ensurt, un disgust de mort. 27 [muy bueno] regalat -ada, bo -ona. La vida padre, una bona vida (o una vida regalada). 28 de ca l'ample, de cal Déu. Hubo el follón padre, hi hagué un merder de ca l'ample. |