41.
secta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones que professen una doctrina particular, especialment en religió, que s'aparta de la majoritària o establerta. Associació de persones unides per a propòsits diversos, sovint dirigida per un líder carismàtic. [...]
|
42.
lamaisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma particular del budisme al Tibet i a l'Àsia central. [...]
|
43.
haustori
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan vegetal capaç d'absorbir substàncies nutritives d'un organisme parasitat o d'un teixit de reserva particular, com l'arrel xucladora d'una planta paràsita, certes ramificacions especialitzades de les hifes dels fongs, etc. [...]
|
44.
contracta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracte que es fa amb el Govern, amb una corporació, amb un particular, per a executar una obra per un preu determinat. Instrument, escriptura o obligació simple signats pels quals hom assegura un contracte. El mateix contracte o conveni. [...]
|
45.
contractista
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que per contracta executa una obra per al Govern, una corporació, un particular. [...]
|
46.
muftí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jurisconsult islàmic encarregat d'evacuar respostes jurídiques a petició d'un jutge o d'un particular. [...]
|
47.
tonètica
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disciplina particular de la fonologia que estudia la vàlua distintiva de totes les modalitats tonals en les llengües. [...]
|
48.
especial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a una simple cosa o a una espècie de coses, particular, peculiar. Caràcter especial. Una classe especial. Que es distingeix per alguna qualitat individual, no comú. Necessita un permís especial. És un home molt especial. Limitat a un determinat camp d [...]
|
49.
porter portera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té la custòdia de la porta o l'entrada d'una casa particular, d'una escola, d'una oficina, etc. porter electrònic [o porter automàtic] Intercomunicador dotat d'un mecanisme que permet d'obrir una porta. En certs jocs de pilota, com el futbol, jugador que defensa la [...]
|
50.
oficial 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la sanció de l'autoritat constituïda, que és d'ofici, no particular o privat. Butlletí oficial. Notícies oficials. [...]
|