1.
acabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
apetito y han acabado con todo lo que había en la mesa, tenien molta gana i han fet net de tot el que hi havia a taula. 17 acabar con rompre amb, trencar amb. Acabar con su novia, rompre amb la seva promesa. 18 acabar con matar, acabar. Con esos disgustos vas a acabar conmigo, amb aquests disgustos em [...]
v tr 1 [completar] acabar, enllestir. Acabar un cuadro, acabar un quadre. 2 [consumir] acabar-se pron. El niño no ha acabado la leche, el nen no s'ha acabat la llet. 3 [hacer el acabado] donar la darrera mà. 4 antes que acabes no te alabes no diguis blat, que no sigui al sac i ben lligat. v intr 5 acabar, terminar. Acabar en punta, acabar en punta. 6 acabar, estar. Cuando acabes, avísame, quan hagis acabat (o quan estiguis), avisa'm. 7 [morir] acabar-se pron, morir-se pron. 8 [con gerundio] [en fin] acabar, a l'últim loc adv. Acabarás cediendo, acabaràs cedint. 9 [al final] acabar. Acabó diciendo estas palabras, acabà dient aquestes paraules. 10 acabar, tornar-se pron. Voy a acabar loco, em tornaré boig. 11 ¡acaba de parir! fig i fam aboca el sac! 12 ¡acabáramos! fam Àngela!, Àngela Maria!, haguéssim començat per aquí! 13 acabar bien (o en bien) (o mal, o en mal) acabar bé (o malament), tenir bon (o mal) acaball. 14 acabar con [destruir] desfer, enderrocar, fer caure. Acabar con el gobierno, desfer el govern. 15 acabar con [poner fin a] acabar, enllestir, rematar. Por fin he acabado con este trabajo, a la fi he acabat aquesta feina. 16 acabar con [consumir] fer net de, acabar. Tenían mucho apetito y han acabado con todo lo que había en la mesa, tenien molta gana i han fet net de tot el que hi havia a taula. 17 acabar con rompre amb, trencar amb. Acabar con su novia, rompre amb la seva promesa. 18 acabar con matar, acabar. Con esos disgustos vas a acabar conmigo, amb aquests disgustos em mataràs. 19 acabar de acabar de. Acaba de salir, acaba de sortir. 20 acabar en acabar en. 21 acabar por [seguido de infinitivo] acabar per, a l'últim, al final [seguit del verb conjugat]. Si insistes, acabará por confesar, si insisteixes, acabarà per confessar. 22 es cosa (o el cuento) de nunca acabar és la cançó de l'enfadós. 23 ¡hemos acabado! ja n'hi ha prou!, prou! 24 no acabar de [seguido de infinitivo] no acabar de, no abastar a. 25 para acabar de arreglarlo [para colmo] per a acabar-ho d'adobar. v pron 26 acabar-se. 27 morir-se. 28 acabárselo todo passar-se'n els taps. 29 ¡se acabó! ja n'hi ha prou!, prou! 30 se acabó lo que se daba (o el carbón) fig i fam s'ha acabat el bròquil. 31 y san se acabó [y sanseacabó] bona nit i tapa't. ![]() |
2.
concluir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acabar. Hemos concluido con este trabajo, hem acabat aquesta feina. 5 concluir por acabar [amb un gerundi], a l'últim. Concluyó por ceder, va acabar cedint, a l'últim va cedir. 6 ¡hemos concluido! hem acabat!, hem renyit!v pron 7 acabar-se. Se nos ha concluido el café, se'ns ha acabat el cafè. [...]
|
3.
rematar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, va cloure la seva conferència amb una anècdota. v intr 8 acabar, finir. Una joya rematada en oro, una joia acabada en or. 9 [fútbol] rematar. v pron 10 p fr acabar-se, destruir-se. [...]
|
4.
empeño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 empenyorament, engatjament, pignoració f. Empeño de joyas, empenyorament de joies. 2 [acción de empeñarse] entestament, obstinació f, entossudiment. 3 [constancia] tenacitat f, constància f, fermesa f, aferrissament. Trabaja con mucho empeño, treballa amb molta constància. 4 [interés] interès [...]
|
5.
paciencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 paciència. 2 [galletita] pet de monja m. 3 acabar (o consumir, o agotar) la paciencia a alguien acabar (o esgotar) la paciència d'algú, fer perdre la paciència a algú. 4 acabársele (o agotársele) a uno la paciencia acabar-se-li a algú la paciència, perdre la paciència. 5 armarse de paciencia [...]
|
6.
apurar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
acabar, consumir. Apura el cigarrillo, acaba el cigarret. 11 escurar. Apurar una copa, escurar una copa. 12 [embarazar] atabalar, marejar. Me apura con sus desvelos, m'atabala amb les seves atencions. 13 fer angúnia, neguitejar, amoïnar. Me apura tener que decirle que me lo pague, em fa angúnia haver de [...]
|
7.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [detenerse] parar, aturar-se pron. El tren no para en esta estación, el tren no para en aquesta estació. 2 parar, cessar. A ver si paras de hablar, a veure si pares de xerrar. 3 [no trabajar] fer vaga. 4 parar. La escalera va a parar a la azotea, l'escala va a parar al terrat. 5 acabar [...]
|
8.
cabo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
yegua castaña con cabos blancos, una egua castanya amb crins i potes blanques. 10 al cabo a la fi, per fi. 11 al cabo de al cap de. 12 al cabo de los años mil vuelven las aguas por do (o donde) solían ir no hi ha mal que cent anys duri. 13 atando cabos fig lligant caps. 14 atar (o juntar, o recoger, o [...]
|
9.
cuento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [para niños] conte, rondalla f. 2 [relato] conte. 3 fam [chisme] xafarderia, maldiença. 4 fam [pretexto] històries pl, brocs m pl, romanços m pl. No me vengas con cuentos, no em vinguis amb històries. 5 fam [mentira] faula, bola, butllofa. 6 a cuento de a propòsit de. 7 a cuento de qué per [...]
|
10.
perfeccionar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [mejorar] perfeccionar. 2 [acabar completamente] perfer, acabar. [...]
|