FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior d'una construcció, especialment d'un edifici. Manà que empal·liessin els enfronts de llurs cases. La bandera fou posada a l'enfront del palau. Davant per davant. La serralada que teníem enfront. La casa d'enfront. enfront de Davant per davant de, oposant-se a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contorn, volt, perímetre, d'una cosa. L'àmbit de la Terra. Espai circumscrit, especialment el que volta una casa, un castell, etc. Una guàrdia protegia l'àmbit del palau. Conjunt de tot allò en què una institució o una persona són competents. L'agricultura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club. L'han detingut per la seva pertinença a un grup terrorista. Cosa accessòria que pertany a un domini. Comprà el palau amb totes les seves pertinences. Terme o espai [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
únic amb aquest. Un palau amb tots els annexos. En med., adjunt a algun òrgan o a alguna formació anatòmica. Conjunt anatòmic format pels lligaments uterins, les trompes uterines i els ovaris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està situat a prop. Dues nacions veïnes. La veïna ciutat de Badalona. Una casa veïna al palau. Persona que habita en un mateix municipi, barri o casa que una altra. Els veïns d'un carrer. Som veïns: ell viu al primer pis i jo al terç. Persona que té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un estil artístic, evolució complexa del Renaixement, aparegut a Itàlia a les darreries del segle xvi i predominant a Europa fins gran part del segle xviii. Un palau d'estil barroc. Estil barroc. Irregular per excés d'adorns, enfarfegat. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc destinat al culte en una comunitat, palau, hospici, presó, etc., i que no té la plenitud dels drets d'una església parroquial. Conjunt de les persones que serveixen una capella. Forma part de la capella del príncep. Esglesiola annexa a una església més gran. Part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa massissa i de gros volum. Del castell, en altres temps una mola imponent, gairebé no en quedava res. Volum d'aquesta cosa. La mola imponent del palau ducal. Tossal isolat de forma massissa, arrodonida i plana al capdamunt, amb els flancs superiors molt rostos. Flotó d'arbres o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al rei, a la reina o a la reialesa. Poder reial. La família reial. Palau reial. Corona reial. Estendard reial. Marxa reial. Galera reial. Sota el patronat del rei o de la reina. Abadia reial. Museu reial. Carretera reial. En un regne, epítet donat als grans [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de soldats o de gent armada encarregats de la guarda o custòdia d'una persona o d'una cosa. Guàrdia Reial. Guàrdia d'Assalt. Guàrdia Civil. Servei que presta aquest conjunt de soldats o de gent armada. Els soldats que fan la guàrdia al Palau Reial, a la Capitania [...]
