FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llaurar superficialment per a destruir les males herbes dels conreus, escrostar o esterrossar. Binar les terres, els camps. Un sacerdot, celebrar una segona missa el mateix dia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de celebrar les cerimònies religioses. Litúrgia catòlica. litúrgia de les hores Conjunt de pregàries que els eclesiàstics catòlics i alguns religiosos han de dir cada dia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de solemne. Parlar amb solemnitat. Festa solemne. Hi va haver una gran solemnitat. Cerimònies, formalitats, etc., que fan solemne un acte. Celebrar una festa amb solemnitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte públic de caràcter polític, social, cultural, amb intervenció de personalitats, que té la finalitat de transmetre idees, atraure l'adhesió, el vot, etc. Celebrar un míting. Exhibició, especialment esportiva, davant el públic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sant, declarar sant. Reverir com a sant. Celebrar (una festa) com a consagrada a Déu. Acostar (algú) a la perfecció dels sants. Acostar-se a la perfecció dels sants. Amb aquelles humiliacions se santificava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrany a les coses sagrades. En el temple no escauria de celebrar una cerimònia profana. Contrari a la reverència deguda a les coses sagrades. Estrany a un art, a una ciència. Ésser un profà en música. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinyell, especialment cordó de seda o de lli amb una borla a cada cap amb què el sacerdot se cenyeix l'alba per celebrar els oficis divins. Part de la paret dels dinòfits, generalment en forma de canal equatorial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dia assenyalat, en què se celebra una festa grossa. La diada de Corpus. D'avui a molts anys puguem celebrar semblants diades. Dia en relació amb el temps que fa o l'assignat per a fer alguna cosa. Dijous tenim la diada de regar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'il·luminar; l'efecte. Acció d'il·luminar monuments, places, etc., per celebrar una festa o per remarcar-ne el valor. Acció d'il·luminar un espai escènic per fer-hi fotografies o enregistrar-hi una seqüència de cinema o de televisió. Magnitud [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
instituts religiosos. Els hàbits religiosos. Persona que ha professat en un institut religiós. Va celebrar la missa un religiós carmelità. Un convent de religioses de clausura. [...]
