211.
etnarca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol, inferior al de rei, atribuït a certs sobirans orientals. Arquebisbe, amb poder civil, d'una comunitat ortodoxa subjecta a dominació estrangera. [...]
|
212.
sortilegi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprament d'un poder atribuït a un pacte amb els mals esperits. Endevinació del futur mitjançant la sort o les arts màgiques. [...]
|
213.
piular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els pollets de la gallina i altres ocells, cridar. Parlar1 1 1. No et vull sentir piular en tot el dinar. no piular Callar 1 1. Tu no piulis i deixa que ho expliqui ell. no poder piular Poder a penes parlar per un impediment físic o no tenir dret a parlar donat allò de què es [...]
|
214.
atractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder d'atraure. Força atractiva. Allò que atrau, sedueix, en algú o en alguna cosa. Els atractius d'un viatge. [...]
|
215.
auditiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al sentit o a l'òrgan de l'audició. Nervi auditiu. Que té el poder d'oir. La facultat auditiva. [...]
|
216.
coprincipat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Règim polític actual d'Andorra, presidit per dos coprínceps que comparteixen el poder i la representació de l'Estat d'una manera indivisa. [...]
|
217.
gonfanoner gonfanonera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que porta un gonfanó. Dignitat conferida pel poder eclesiàstic a prínceps, reis o nobles per a custodiar el gonfanó de l'Església. [...]
hierocràcia
|
218.
hierocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema polític en què el poder és en mans d'una casta sacerdotal o de dirigents religiosos. Doctrina política que defensa aquest sistema. [...]
|
219.
magnat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ciutadà dels principals pel seu càrrec, pel seu poder. Senyor feudal o noble de la més alta categoria i vassall directe del sobirà. [...]
|
220.
nepotisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Favoritisme envers els parents. Han acusat de nepotisme el president del tribunal. Abús de poder comès a favor de parents i d'amics. [...]
|